Quan en Biel va trobar la Nora

Escrita a quatre mans, Surt el sol i encara plou té com a suport una trama que encaixa sense grinyols en l'esquema A i B es coneixen, se separen i es retroben, fa un plantejament general que basa la seva eficàcia en la versemblança amb què els autors justifiquen els diversos episodis a què sotmeten els seus protagonistes i se'n surt gràcies a la intel·ligència narrativa que hi apliquen l'autora i l'autor, és a dir, Marta Grau i Pau Estrany.

Els protagonistes són la Nora i el Biel, que tenen al voltant tot un seguit de personatges secundaris que els orbiten en funció de les circumstàncies. La novel·la té una certa voluntat de retrat generacional i això fa que, mentre es llegeix, s'entri en contacte amb un seguit de fets que intenten fer el retrat d'uns certs moments històrics elaborat a partir de les mirades d'uns adolescents a què es condemna a créixer a l'empara d'estereotips que aconsegueixen maquillar la seva condició.

La novel·la es fa llegidora malgrat la lleu descompensació que acull. Els trams que mantenen la voluntat de coralitat funcionen com un motor ben greixat, impulsen la lectura i conviden a qui els llegeix a establir comparacions, potser del tot inevitables, entre els fets que es presenten i els fets propis equiparables. Hi ha, en alguns d'aquests passatges, una certa impregnació de malenconia, una evocació tènue de la joventut i dels somnis que l'acompanyaven, i, en d'altres, una constatació de la trencadissa que té el pas del temps com a escenari.

A canvi, quan la novel·la apunta els focus només cap als protagonistes –especialment quan s'ocupa de la Nora– perd gas: el seu personatge és versemblant i assumible, però no se'l dota de la força que necessita per dur amb dignitat el pes que se li carrega.