Una obra mestra, salvada de la crema

Les pintures murals romàniques del monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) que s'exposen al MNAC i que el govern aragonès ha anunciat que reclamarà oficialment, són un dels punts més interessants de la col·lecció del romànic del museu. Les obres s'exposen a Montjuïc des del 1960, després que durant la Guerra Civil un equip de patrimoni de la Generalitat republicana, liderat per l'historiador de l'art Josep Gudiol, les arrenqués del seu lloc original, incendiat el 1936, per salvar-les i restaurar-les, d'acord amb les monges del lloc i amb els mateixos habitants de Vilanova de Sixena.

Però és en aquesta història precisament, fruit de temps en guerra, en la qual ara Aragó es basa per reclamar les peces, una demanda que, pel que sembla, pot acabar en un litigi. És per aquesta raó per la qual els responsables del MNAC prefereixen mantenir un silenci prudent sobre l'afer. Ahir mateix, el Partit Aragonès (Par) va posar més llenya al foc pel que fa a aquest assumpte. La seva portaveu en la comissió d'Educació, Universitat, Cultura i Esport, María Herrero, va demanar al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que “posi data a la devolució” de les obres. El Par desconfia de les “veritables intencions” de Mascarell, que abans-d'ahir va assegurar que la Generalitat donarà una resposta “jurídica i política” a la reclamació.

El cas és que si finalment les peces haguessin de retornar al monestir de Sixena el MNAC perdria unes obres d'art excepcionals, que precisament clouen el recorregut del romànic del museu. Es tracta d'unes obres molt estudiades. Segons expliquen Manuel Castiñeiras i Jordi Camps en el llibre El romànic a les col·leccions del MNAC, les pintures de Sixena corresponen a l'anomenat estil internacional del 1200, caracteritzat per la influència de l'art bizantí. En aquest estil el vell estil romànic esdevé més naturalista. A més de la influència bizantina, els murals de Sixena acusen també l'influx de la miniatura anglonormanda. La iconografia que apareix en aquestes pintures aplega escenes de l'Antic i del Nou Testament. Hi ha escenes del Gènesi en dos arcs complets i episodis relatius a Noè, Abraham, Moisès i David, en els altres tres arcs. Per unir els dos cicles de l'Antic i el Nou Testament, es representen els ancestres de Jesús sobre l'intradós dels arcs. Malauradament, les pintures van perdre el seu color original a causa de l'incendi del 1936, raó per la qual avui en dia presenten uns colors foscos i ocres, que no es corresponen amb els colors brillants originals.

D'altra banda i respecte a altres conflictes d'art sacre entre Aragó i Catalunya, els municipis de Berbegal, Peralta de Alcofea i Vilanova de Sixena també van anunciar ahir que denunciaran a organismes internacionals el fet que nombrosos béns religiosos d'aquests llocs estiguin dipositats al Museu Diocesà de Lleida.