Un nòrdic, passa res?
L'islandès Arnaldur Indridason guanya la setena edició del premi internacional de novel·la negra que convoca RBA
Indridason afirma: “Hem
de lluitar per vigilar i cuidar
les llengües minoritàries”
La setena edició del premi RBA de novel·la negra s'ha mantingut fidel a la tria de qualitat i èxit assegurat. El guanyador, entre 183 originals, ha estat Arnaldur Indridason (Reykjavík, 1961), amb una obra que en castellà es titularà El pasaje de las sombras.
Si fem cas del corrent que fa temps que circula i que mostra un cert cansament de les novel·les negres signades per autors nòrdics, l'aposta d'RBA –dotada amb 125.000 euros– sembla el repte: “No en vols? Doncs dues tasses.” Cal ser justos i deixar clar que Indridason és dels bons i no dels que s'han colat en el nostre mercat aprofitant l'avinentesa de la febre nòrdica.
L'editor Joaquim Palau va comentar que “el premi està aportant molt al gènere negre i RBA ha assumit un paper de lideratge en aquest sentit, modest, però alhora ferm”. Palau també va anunciar que la novel·la sortirà al carrer a finals d'octubre en castellà i, en català, de cara a Nadal. “Si hi som a temps.”
Per Lorenzo Silva, portaveu del jurat –format també per Soledad Puértolas, Antonio Lozano, Paco Camarasa i Anik Lapointe–, “aquesta obra representa les virtuts d'Indridason, com ara l'economia de mitjans, que no impedeix que parli de molts temes”. Segons Silva, la novel·la planteja una reflexió sobre “la tensió que es genera entre el món local i el món global”.
Arnaldur Indridason és un home alt i discret que vestia amb una modesta samarreta negra i uns pantalons prims de color crema. Segurament tímid, per com parla de fluix, va llegir un text breu en anglès en què, a més dels agraïments que marca el protocol, va comentar: “Vinc d'un país de 300.000 habitants; per tant, la meva llengua és minoritària. Aquest premi demostra que, a última hora, tots parlem una mena de llengua comuna.”
Sobre aquest tema, va matisar –ja en la seva llengua– que, segons els estudiosos, l'islandès desapareixerà anihilat per l'anglès abans de cent anys i, tot i que no coneix la situació del català, es va agermanar en dir: “Hem de lluitar per vigilar i cuidar les llengües minoritàries; una manera de mantenir-les vives és escriure en aquestes llengües.”
Tot i partir d'una llengua amb pocs parlants, les seves dotze novel·les, com ara Las marismas, Hivern àrtic, La dona de verd i La veu, han estat traduïdes a 50 països i se n'han venut deu milions d'exemplars, una suma realment important. Triomfa especialment a França, però a Alemanya va vendre un milió de còpies d'Operación Napoleón.
El protagonista estel·lar
Indridason, com la majoria d'autors del gènere, té un protagonista estel·lar que, en el seu cas, són l'inspector Erlendur Sveinsson i el seu ajudant Sigurdur Óli. Indridason va donar a entendre que no és segur que tinguin continuïtat en obres futures...
El protagonista d'El pasaje de las sombras és “un personatge nou, un policia retirat que investiga un cas antic”. L'obra té dos plans narratius: l'un, l'actualitat, i l'altre, la Segona Guerra Mundial, que és “un període molt important per a Islàndia, perquè primer va ser ocupada pels britànics i després, pels Estats Units; la població es va multiplicar en poc temps i la presència militar va tenir molta influència, sobretot en les noies joves, unes relacions no gaire acceptades pels ciutadans més benpensants”.
Indridason acostuma a mostrar víctimes femenines i assassins masculins perquè “la violència masclista és un dels comportaments més menyspreables que hi ha i per això ho denuncio”. És evident que ell no és un dels homes que no estimaven les dones.