Mor el poeta Joaquim Horta
L'editor i traductor va publicar en català per primer cop autors com ara Txèkhov, Sartre i Brecht
Va ser un autor capdavanter
en la poesia
de compromís social a Catalunya
Nascut a Barcelona el 20 de novembre del 1930, el poeta, editor i traductor Joaquim Horta i Massanés va morir ahir al matí, mentre dormia, a la residència on fa gairebé un any que estava ingressat malalt de Parkinson. El seu fill, el també poeta i antropòleg Gerard Horta, el va definir com “un home honest i un gran editor sempre disposat a ajudar tothom”.
El seu avi, Joaquim Horta i Boadella, ja era un impressor innovador i avançat i va ser el seu mestre, exigent i rigorós. El pare, també de nom Joaquim i també impressor, va ser amic de Salvat-Papasseit i va morir el 1933.
Per tradició, doncs, Horta va ser impressor, especialitzat en art gràfic. Entre el 1950 i el 1965 va dirigir les col·leccions Fe de Vida i Quaderns de Teatre, sota els auspicis de l'Associació Dramàtica de Barcelona. Hi va publicar obres traduïdes per primer cop al català d'autors tan importants com Brecht, Dürrenmatt, Sartre, Txèkhov, Tennessee Williams... a més d'autors catalans com ara Pedrolo, Oliver i Brossa.
Posteriorment va fundar la col·lecció Signe, dedicada a l'assaig i la poesia, i va publicar obres de Riba, Foix, Ferrater, Riba, Espriu i Pere Quart. Va ser cap de publicacions del Col·legi d'Arquitectes (1971-1983) i del departament de publicacions de l'Ajuntament de Barcelona (1983-1995).
Segons el seu fill, Gerard, va ser un “autor capdavanter en la poesia de compromís social a Catalunya, la seva obra es mou dins els àmbits del realisme social dels anys cinquanta, amb tendències existencialistes”. Com a poeta es va estrenar el 1955 amb Poemes de la nit, llibre amb referències a artistes d'avantguarda. El 1957 publica Home que espera, amb un missatge que mostra dolor i menyspreu per la vida que pretén dominar l'home amb falses lliçons i consells. Paraules per a no dormir, publicat el 1960, es diu que possiblement és el poemari que reflecteix millor la crispació creixent i la situació politicosocial del moment.
El 1966 publica Antologia 1956-1966, un recull “censurat, perseguit i guillotinat per la dictadura franquista per ser considerat anticlerical i subversiu”. A Balanç d'última hora (1974) i La finestra de la vuitena planta (1980), la família guanya protagonisme. Finalment, el 1993 apareix Home que espera: Selecció de textos (1955-1992).
La seva obra, entre la qual cal comptar alguns assajos, ha estat traduïda a l'italià, l'anglès, el francès, el neerlandès, el castellà i el portuguès. Va recitar en festivals de poesia mítics com el del Price del 1970 i el dels 25 anys del Price dels Poetes, al Palau de la Música, el 1995.
Militància política
Amant del jazz, va ser un home de profundes conviccions socials i polítiques i va militar al PSUC des del 1954 fins que va ser expulsat a finals dels anys seixanta per haver criticat la direcció.
En la darrera visita, el seu fill Gerard li va poder explicar que “dimecres hi havia més d'un milió i mig de catalans al carrer! L'any vinent ja serem independents i podrem petar la Caixa i el Foment del Treball”, i Joaquim, que l'escoltava a través d'una escletxa de lucidesa entre les boires de la demència, va riure i se li van humitejar els ulls, il·lusionat. “Pare, tot el que has fet a la vida ha tingut sentit.”