Justícia per al Museu Morera

L'antic Palau de Justícia de Lleida serà, probablement, la seu definitiva del Museu Jaume Morera. La pinacoteca gairebé centenària no ha tingut fins ara una seu com cal i ha deambulat durant dècades per diferents edificis. Ara sembla que es farà justícia i la col·lecció es podrà exposar i divulgar en una seu pròpia.

El Morera conté un esplèndid llegat de l'avantguardista Leandre Cristòfol i obres de Jaume Morera, Enric Crous, García Lamolla, Ton Sirera, Baldomer Gili i Roig, Xavier Gosé, Antoni Samarra, Miquel Viladrich, Joan Brossa, Coma Estadella, Modest Cuixart, Marià Fortuny, Josep Guinovart, Joaquim Ureña o Benet Rossell. Ara se n'exposa una petita mostra i la major part de la col·lecció (unes 3.000 obres) està emmagatzemada. És dels millors fons públics de pintura catalana del XIX i XX.

La proposta de nova seu la va anunciar l'alcalde Àngel Ros per sorpresa i gairebé amb nocturnitat, en una reunió celebrada dimarts. Va ser en una trobada de la comissió de seguiment del museu, impulsada per una plataforma d'entitats i acceptada una mica a contracor per l'Ajuntament. I quan tot apuntava que la crisi impedia tirar endavant la construcció del nou museu, la Paeria es treu de la màniga aquesta solució, que sembla que d'entrada ha estat ben rebuda. Resoldre aquesta injustícia amb el museu és una de les dèries de l'alcalde Ros i té dos anys per fer-ho valer amb vista a les properes eleccions.

L'antic Palau de Justícia de Lleida es troba a la rambla Ferran, al centre i en una zona en fase de revitalització. És un edifici noble de mitjans del XX i que jutges, fiscals i advocats van deixar a finals del segle passat. Al 2002, l'Ajuntament l'ocupa amb serveis municipals. Ara hi treballen 94 funcionaris que es traslladaran a altres immobles.

El projecte inicial del nou Museu Morera, de 2006, estava quantificat en 10 milions i s'havia d'aixecar al costat de la Panera, el museu d'art contemporani. L'alt cost i la crisi van obligar a reduir el projecte a 6,3 milions i ara la rehabilitació costarà uns 4 milions que pagaran entre la Paeria, el govern i l'Estat.