cultura

L'art de saber deixar de ser

Joan Rom, que va aturar la seva producció artística fa 15 anys, revisa més de 50 obres en una exposició

En les seves escultures Joan Rom utilitzava bàsicament cautxú, pell i llana reciclats

Fa 15 anys l'escultor Joan Rom (Barcelona, 1954) estava en un moment dolç de la seva carrera. Després d'una espectacular exposició a la galeria Estrany- de la Mota el 1998, que va guanyar una menció del premi Ciutat de Barcelona, Joan Rom va decidir que penjava els estris d'artista. “Em va semblar que ja no tenia res a dir; tenia un cert cansament, és cert, però bàsicament sentia que el millor que podia fer, ja ho havia fet”, recorda Rom. L'artista, que ara es dedica a la docència i a ser “un mer espectador del món de l'art”, explica que mai va tenir la intenció de fer carrera artística. Per tant, la seva decisió de deixar de produir, segons ell mateix, “no va ser traumàtica en cap moment”.

Amb el seu tarannà tranquil de sempre, Rom s'enfronta ara per primer cop des que va deixar l'ofici d'artista, a una bona colla d'obres seves reunides en una exposició monogràfica, que s'inaugura avui. Ho ha aconseguit la Fundació Suñol de Barcelona –que en el seu fons té obres de Rom–, amb una mostra de 51 peces, realitzades entre els anys 1986 i 1996. El títol de l'exposició, E.R.T., es refereix a la rigidesa de la paraula ert, però els punts al·ludeixen a la nova vida que pot prendre una cosa quan es torna a exhibir.

L'especial ús dels materials no nobles i de rebuig va ser un dels trets més personals de Rom. A la Suñol, es poden veure peces fetes bàsicament amb cautxú, pell i llana de matalàs, que acusen la influència de l'arte povera i el minimal, però també de la utilització d'objectes trobats del dadaisme.

Rom, que es va criar en un ambient rural, confessa que de ben petit li encantava recollir objectes d'arreu. Quan va exercir d'escultor, feia el mateix per crear peces sorprenents que s'han impregnat d'una aura especial.

Contacte amb el cos

Cautxú reciclat; peces de cotxe, com ara parafangs; branques d'arbre; llana de matalàs; lones, i trossos de cuiro de jaquetes usades són alguns dels materials més utilitzats per Rom. “Anava a mercats de roba usada i comprava jaquetes i roba de pell de segona mà; després, ho desfeia i ho tornava a recosir per crear la peça”, recorda l'artista. “M'interessava especialment el fet que aquesta pell hagués estat en contacte amb el cos d'algú, és com el record del cos, i el mateix succeeix amb la llana de matalàs”, hi afegeix. Alguna de les obres exposades, com la de gran format Biga. Vehicle per travessar el Bar-Do (1986), tenen un alt valor simbòlic. En aquest cas, Rom va construir la peça amb cautxú recuperat de les separacions entre vagons dels trens: “El Bar-Do és un concepte budista que significa l'estadi entre una existència i una altra; es un moment de confusió i, de fet, ben inútil, com ho és el mateix art, la literatura i la música, que són inútils però ens serveixen per viure.”

I quan Rom veu, 15 anys després, totes aquestes peces juntes, quina sensació té? “Com a artista vaig tenir molta sort però no tinc gens de nostàlgia”, respon. “Tal com va dir Gabriel Ferrater, cada cop em sento menys autor i més espectador; a les persones que hem triat deixar de fer coses, ens haurien de subvencionar, com als pagesos que se'ls paga per cremar la collita”, conclou.

E.R.T. Joan Rom.

fundació suñol. passeig de gràcia, 98. barcelona. Del 2/10 al 25/1

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.