Escòcia independent
A ‘Astèrix i els pictes' els irreductibles gals viatgen a Escòcia a través d'un guionista i un dibuixant nous, i sota la supervisió d'Uderzo, el seu creador gràfic
El llançament mundial de l'àlbum serà
el 24 d'octubre
i es farà en
23 llengües
Fins ara, Astèrix i Obèlix viatjaven per Europa i per la resta del món bàsicament per terres que coincideixen amb els actuals estats: Bretanya (Regne Unit), Hispània (Estat espanyol), Helvècia (Suïssa), Bèlgica i l'Índia. Només s'havien permès fer un tomb per un territori sense estat propi: l'illa de Còrsega.
Però ara, en l'Europa que reclama una redefinició pacífica de les seves fronteres, Astèrix i Obèlix viatgen a Escòcia, l'antiga província romana de Caledònia, en el seu àlbum 35, Astèrix i els pictes. A les terres altes es trobaran els pictes, que tenen uns costums singulars, com el fet que els homes portin faldilla i practiquin esports com ara llançar troncs. Aquest costum sintonitza perfectament amb el tarannà d'Obèlix, sempre disposat a exhibir la seva força.
El llançament mundial del llibre serà el 24 d'octubre, tot i que ahir va ser presentat a París pel dibuixant Albert Uderzo, que va crear la sèrie amb Goscinny, mort l'any 1977, en el moment àlgid de la producció. L'àlbum serà editat en català per Salvat. Es publicarà a tot el món en 23 llengües. La primera edició serà de dos milions d'exemplars a França i arribarà als cinc milions si es compta el tiratge a tot el món.
Retorn a les essències
La nova obra intenta reprendre els gags que van donar fama a la sèrie. Es recrearan les habituals situacions que causen perplexitat als gals i no hi faltaran els inevitables jocs de paraules. Òbviament hi apareixen tots els singulars tòpics dels habitants del nord de l'illa britànica, com ara la seva afició al whisky, la peculiaritat cèltica de la gaita i els cognoms Mac.
També, abans que surti al carrer, s'ha sabut que l'obra podria desvelar en clau humorística l'origen de la llegenda del monstre del llac Ness i de la muralla d'Adrià, que va ser construïda pels romans per protegir-se dels pobladors del nord de l'illa, és a dir, dels pictes.
En el nou còmic, els lectors podran veure per primer cop el poblat gal colgat per la neu i hi haurà una picada d'ull als seguidors dels autors originals amb l'aparició d'un picte tatuat que evoca l'indi Oumpah-Pah, una creació d'Uderzo i Goscinny que va tenir un més que considerable èxit. Tampoc no hi faltarà un ingredient habitual en les històries dels gals, com són les esbatussades amb els romans. Baralles que solen acabar amb una pila de legionaris contusionats gràcies a la poció del druida Panoràmix.
“En aquest àlbum s'ha volgut tractar de temes contemporanis, però amb un to intemporal”, va explicar ahir el guionista de l'àlbum, Jean-Yves Ferri.
Ferri va explicar el truc per poder escriure una història d'Astèrix: “Només cal prendre com a referència l'escena clàssica del banquet i, a partir d'aquí, imaginar la vinyeta anterior i continuar amb les 44 planes que falten.”
La publicació d'un nou àlbum d'Astèrix és tot un esdeveniment a França, on s'han venut 130 milions d'exemplars del conjunt de títols apareguts. A tot el món se n'han venut 352 milions, la qual cosa vol dir que és el còmic més venut del món.
Per l'any 2015 està prevista l'estrena d'una nova adaptació de les aventures d'Astèrix en dibuixos animats, després que les darreres produccions cinematogràfiques es fessin amb actors reals.
Garantida la continuïtat
Els darrers àlbums d'Astèrix han estat escrits i dibuixants per Uderzo. L'absència del seu company, el guionista René Goscinny, va marcar una línia argumental i uns diàlegs que no tenien la brillantor de l'època daurada del tàndem que havien format tots dos. En aquest darrer àlbum, Uderzo, de 86 anys, ha deixat pas a dos autors que seran continuadors de la sèrie i dels quals ahir, en la presentació de l'obra, va dir: “S'ha fet una bona tria, Jean-Yves Ferri i Didier Conrad estan fets per
dibuixar Astèrix.”
Tant el guionista, Jean-Yves Ferri, com el dibuixant, Didier Conrad, van néixer el 1959, el mateix any que es va publicar el primer àlbum de la sèrie: Astèrix,
el gal. També tots dos van ser lectors de la revista Pilote, on es van començar a publicar les històries del
poblat gal i de la qual Goscinny va ser director.
“El traç d'Uderzo és molt difícil i el dibuix és molt inspirat i complex, però l'Albert m'ha guiat. M'he arribat a desesperar per trobar el dibuix exacte, però ell m'ha sabut dir les paraules justes sobre tot allò en què fallava. Això m'ha permès avançar”, va explicar ahir Conrad.
El dibuixant comparteix signatura a la portada amb la del creador original dels personatges, Albert Uderzo.