cultura

MÚSICA DELS AVIS

FOLKLORISTES 2.0

“La partitura és una perversió en la tradició oral”

Les reticències cap a Madrid sempre hi surten, en les lletres de cançons populars
Com neix aquesta iniciativa, la de conservar el patrimoni oral de comarques gironines que, a més, és pionera a Catalunya?
[Albert Massip] D'un cúmul de circumstàncies. Quan viatges, especialment per Irlanda i Escòcia, t'adones que aquests països viuen la música tradicional i popular de forma desacomplexada. Al meu país, només puc viure aquest tipus de música o bé amb els nens (sóc mestre de música i coordino corals) cantant cançons infantils o bé escoltant la Polifònica de Puig-reig o l'Orfeó Català.
Aquests països han aconseguit fer del folklore quelcom modern.
[A.M.] Exacte. A partir d'aquesta inquietud, començo a descobrir grups folk que estan fent coses i m'adono que hi ha moviment, però, segons el meu punt de vista, només s'inclou en un circuit que no m'arriba. Afegint-hi curiositat i un interès personal (la meva àvia també cantava), començo a remenar i a entrevistar gent gran. Un cop feta aquesta feina de recopilació, volia divulgar-la. I aquí van entrar les noves tecnologies, de començar el blog. Vaig buscar la implicació de col·laboradors, com ara Francesc Tomàs, en Panchito, que és musicòleg de l'Aula de Música Tradicional.
Hi pot participar tothom?
[A.M.] Tenim tres vies de participació. Els que hem impulsat la iniciativa i hem començat la recerca entrevistant gent gran a casa. També particulars que ens envien les gravacions que fan d'avis dels seus pobles; per exemple, una dona de Manresa ens va enviar una gravació de la seva mare, que és de Montagut (Garrotxa). També ens arriben cassets i vídeos VHS d'enregistraments casolans que digitalitzem. Hem de destacar la feina que ha fet Joan Arnau, topògraf ja jubilat de les Planes d'Hostoles, que ha parlat amb persones grans del seu poble i ens ha recol·lectat 83 cançons. Al bloc també hi ha aportacions del Museu de l'Anxova i la Sal de l'Escala.
I en feu també la partitura?
[Francesc Tomàs] En absolut. Tot és música oral directa. Hi ha la gravació, ja sigui en àudio o en vídeo. La partitura és una perversió. És un intent de posar en codi escrit quelcom que és auditiu i oral. La tradició oral és oral; la resta són aproximacions al fet real que és la iaia cantant a casa, que és l'important. Estem vivint un retorn a l'oralitat en espiral. Abans, els folkloristes que feien transcripcions tenien greus problemes per traduir a codificació de música clàssica una cosa que ni estava afinada en temperament clàssic ni tenia uns models estètics de la música clàssica. La partitura era una aproximació, molt filtrada. I és a partir d'aquí que els avis deixen de cantar, perquè no saben llegir solfa i s'acomplexen. Ara l'efecte és al revés: es veuen a internet i és una revalorització de tot aquest patrimoni.
Hi ha diferències geogràfiques, entre les cançons de la costa i de les de muntanya?
[F.T.] No moltes. Les diferències vénen més per la particularitat del cantador. En tradició oral, no són com les cançons pop d'ara. La cançó pot ser la temàtica, la història que expliques, amb una tonada i una melodia determinada; en canvi, el veí pot ser que canti la mateixa història canviant una mica la lletra i la tonada. I quina és l'original? No n'hi ha. Un cantador canta una història determinada que recordava que cantava el seu avi, però hi inclou altres coses; i un altre que l'escolta ho interpreta diferent i hi afegeix una tonada que li ve del cap. Hi surten de diferents temàtiques: de bressol, de feina, de romanço... Pots sentir-la i dir que era una cançó de Nadal, però pot ser que es cantés pels goigs.
I de política, n'heu trobat?
[F.T.] Moltes. De cançó protesta, els trobadors el segle XII ja en feien. Hi ha molta cosa sobre fets de la República. [A.M.] Les reticències cap a Madrid, quant a la lletra, sempre hi surten. De moment, en tenim una dotzena. També contextualitzem les cançons i en busquem el rastre en altres cançoners.
És una reivindicació de país?
[A.M.] Absoluta. [F.T.] I també de persones. Sempre hi ha hagut grans cantadors, figures anònimes. Hi havia talents, gent que tenia bona memòria, veu i dots de comunicació, però d'aquí a l'star system...
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.