La cultura suma

L'escultor gironí Francesc Torres Monsó va ser l'últim en recollir el seu Premi Nacional de Cultura, l'únic que va lliurar el president de la Generalitat, Artur Mas. Eren les nou del vespre tocades i la cerimònia ja feia una hora llarga que havia començat. Abans de Torres Monsó, va ser el torn del dramaturg Hermann Bonnín, que va rebre la distinció de mans del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, just després d'haver corprès el públic que omplia el Saló del Tinell –meravellós escenari amb una excel·lent il·luminació per a l'entrega dels premis– recitant poesia amb la seva filla.

Però d'entre els deu moments que es van viure ahir, el més emocionant va ser sens dubte el de Josep Maixenchs, creador i director de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac). Alguns dels seus antics alumnes el van omplir d'agraïments i li van arribar al cor. Maixenchs va ser molt agut després en la seva intervenció: “El nostre país té molts creadors però pocs impulsors”, va exclamar, per tot seguit suplicar, mirant de reüll als seus joves deixebles: “Que l'ànima de la cultura no s'ofegui.”

Quan va clausurar l'acte, Artur Mas es va referir als laments de Maixenchs. “Tenim més talent i creativitat que no pas capacitat de finançament per donar resposta a aquest talent i a a aquesta creativitat”, va emfasitzar el president de la Generalitat, que malgrat tot coneix les dues solucions a aquest greu problema. Una: “Fer més gran el mercat, eixamplar-nos a fora.” I dues: “Buscar els impulsors que diu vostè [referint-se a Maixenchs]; públics, tot i que ara no és fàcil, i privats, que tampoc ho és però hi ha una reserva d'energia al país.”

En el discurs de Mas no hi va faltar el concepte clau de tota la vetllada: el de “cultura integradora”. S'hi va referir també només començar la cerimònia el conseller Mascarell, enaltint la idea de suma que multiplica. Un missatge que justament ha marcat el nou criteri del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) en la concessió dels Premis Nacionals de Cultura. Eduardo Mendoza ha estat el primer escriptor en llengua castellana que rep la màxima distinció de la Generalitat en l'àmbit cultural.

Mascarell va buscar la complicitat del sector cultural, conscient que està molt deprimit per la crisi: “Un país culte i que creu en els seus creadors progressa millor. Ara més que mai la cultura i la política s'han d'empeltar.”

I no va ser només Maixenchs el que va mostrar la seva preocupació pel futur incert dels creadors catalans. També ho va fer el pensador Josep Ramoneda quan va assenyalar “l'èmfasi que es posa en el patrimoni i en la indústria cultural en detriment de la part de la cultura inútil, que queda despenjada, i que sovint pot ser la cultura més creativa”. Ahir, però, va ser un dia de celebració per a tots els guardonats. L'oceanògrafa Josefina Castellví, el pianista Agustí Fernández, la dissenyadora de joies Elsa Peretti, el Centre de Cultura de Reus i l'escriptora Imma Monsó –en total, deu premis– també es van emocionar durant una cerimònia que enguany estrenava format amb un toc juvenil i desenfadat aportat per la presentadora, l'actriu Laia Costa, no gaire adequat per allò que s'espera d'un acte solemne d'aquest tipus.