Casanova i Dràcula ja són aquí

Albert Serra preestrena avui ‘Història de la meva mort' al Temporada Alta, i el 23 d'octubre el presenta a la Filmoteca

Vicenç Altaió i Albert Serra ahir davant la Filmoteca de Catalunya TONI GARRIGA / EFE.

“El repte de la pel·lícula era traduir idees filosòfiques en imatges”, diu el cineasta

Bernat Salvà - barcelona

Guanyar un dels grans festivals de cinema internacionals és una fita molt excepcional, per al cinema català, però Albert Serra és també un cineasta atípic. Parla del Lleopard d'Or a Locarno per Història de la meva mort com si fos gairebé accidental: “He estat membre d'un jurat i sé que el que es decideix és completament aleatori”, diu. Però reconeix que “ajuda a la producció i la distribució de la pel·lícula, gràcies al premi la gent la coneix molt més”. Perquè el públic encara la conegui millor, la pel·lícula es preestrena avui al cinema Truffaut de Girona, dins del festival Temporada Alta, i el dia 23 es presenta a la Filmoteca de Catalunya. “El mateix Albert Serra ha fet teatre; el món del teatre cada cop es barreja més amb el del cinema”, explicava ahir a Barcelona Salvador Sunyer, director artístic del Temporada Alta. Esteve Riambau, director de la Filmoteca, recorda que ja van dedicar una retrospectiva completa a Albert Serra el 2010, i veu “coherent” la preestrena a Barcelona del seu nou film.

Aquestes dues presentacions i les que es faran en altres festivals precedeixen l'estrena comercial a casa nostra, a primers de desembre, que aposta per una nova fórmula: “L'estrenarem gairebé simultàniament a tots els formats –explica Albert Serra–, en sales de cinema, a Televisió de Catalunya, surt en DVD un pack amb totes les meves pel·lícules, en internet per descàrregues legals... Les estrenes comercials són cada cop més difícils per a aquest tipus de cinema, i vaig pensar que no faria la típica sortida de la pel·lícula en sales, desemparada, amb públic que no sap exactament què va a veure.” Pensa que amb presentacions i acompanyant la pel·lícula, “arribarem a llocs on el públic està més preparat pel que va a veure”, i els diferents formats “es beneficien els uns als altres”. El 23 d'octubre, la pel·lícula s'estrena a França, i al novembre arribarà a Portugal, i potser a Itàlia.

Casanova i Dràcula

Albert Serra defineix Història de la meva vida com “un episodi inventat de la vida de Casanova en un moment crepuscular”, que juga amb el títol de les seves memòries, Història de la meva vida. I hi afegeix: “Posa en imatges dos mons: el segle XVIII, representat per Casanova, que és un món de sensualitat, suggestió, racionalisme... i el segle XIX, que comença a sucumbir davant el romanticisme, que és més fosc, violent i esotèric.” Segons el cineasta de Banyoles, “el repte de la pel·lícula era traduir idees i conceptes filosòfics en imatges, fer una pel·lícula amb un contingut complex, però sense que per això resulti teatral o pretensiosa”.

En aquest sentit, “és una pel·lícula profundament ideològica feta a través de l'estètica, no de la filosofia”, diu el poeta Vicenç Altaió, que prova sort al cinema per interpretar Giacomo Casanova. “A Venècia, Catalunya i bona part d'Europa –diu Altaió sobre el personatge– domina Casanova, que és un mite que encisa, persuadeix. Els espanyols, en canvi, tenen un altre mite, Don Juan, que és un personatge que s'imposa. Són dues maneres diferents de fer.”