La revenja de Cesarió
Jordi Solé guanya el premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb ‘Conspiració a Tàrraco', una història d'aventures que retrata l'esplendor de la ciutat romana
“La novel·la vol distreure el lector, en el sentit més noble de la paraula”, afirma Solé
“Abans d'escriure em fixo en cada petit element: el vestuari, les armes... Puc perdre un dia esbrinant com es deia un vaixell. El repte és que el lector aprengui sense adonar-se'n”, explica Jordi Solé. La combinació de novel·la d'aventures i rigor històric ha permès a Jordi Solé guanyar el Nèstor Luján de novel·la històrica d'enguany, un guardó dotat amb 6.000 euros que atorga Columna Edicions.
Conspiració a Tàrraco planteja un joc històric: construeix una vida alternativa a Cesarió, fill de Juli Cèsar i Cleòpatra assassinat als 17 anys, i el porta fins a Tàrraco per venjar-se de l'emperador August. L'autor situa la trama en el moment àlgid de la colònia hispànica, entre els anys 27 i 25 aC, i la descriu amb minuciositat, tant pel que fa als “detalls de l'ambientació com el vocabulari, els topònims i les maneres de fer dels diferents personatges que hi intervenen”. Així ho va recalcar ahir el jurat, format per Tin Luján, l'historiador Jaume Sobrequés, l'escriptora Maria Carme Roca, el periodista Vicent Sanchis i l'editora Berta Bruna, que hi van afegir que, d'entre els 18 originals presentats, la tria de la novel·la guanyadora va ser força general. “Dota de rigor una trama de ficció molt suggeridora, en un territori proper i un període històric que sentim molt nostre”, va destacar Maria Carme Roca, i Vicent Sanchis va elogiar el seu “bon ritme” i els elements de novel·la negra en què “res surt com un espera”.
Conspiració a Tàrraco és un exemple d'ucronia, una tècnica literària en què la trama imaginària de la novel·la transcorre en un context històric real. “Els historiadors detestem la ucronia, però per a un novel·lista la història és una font d'imaginació molt potent”, remarcava Jaume Sobrequés. Precisament Jordi Solé va expressar el seu agraïment a l'historiador Joaquín Ruiz de Arbulo, de la Universitat Rovira i Virgili, que el va assessorar en la documentació sobre la Tàrraco de l'època d'August.
Un personatge recurrent
És la cinquena novel·la de l'autor i la tercera en què Cesarió és el protagonista. L'any 2010, edicions Pàmies publicava Hijo de dioses, i el 2011, La isla de las brumas, les dues primeres aventures del personatge. “Feia anys que m'interessava Cesarió, sobretot perquè hauria pogut governar Roma i Egipte, però, en canvi, va tenir una mort poc gloriosa”, explicava. La passió per les històries d'emperadors i gladiadors té l'origen en els còmics d'Astèrix. Jordi Solé també juga amb la microhistòria i fa ús de la imaginació per acostar el lector a una època llunyana que té molt a veure amb l'actualitat. “Els romans eren com nosaltres però sense internet”, va afirmar l'autor. “La novel·la vol distreure el lector, en el sentit més noble de la paraula. Que s'ho passi bé amb l'argument també implica ser molt curós amb els fets històrics.”