“Si Molière visques a Síria avui, faria el nostre humor”

Mohammad Matas (M.M.): El nostre públic necessita riure, la comèdia per poder suportar la sang i la guerra que és un entorn molt difícil per viure-hi.

Ahmad Matas (A.M.): No és nou. Molière mateix ja ho practicava fa una pila d'anys.

M.M.: És un excel·lent exemple. Sense el riure no es pot sobreviure.

A.M.: La veritat és que tenim excel·lent material que ens aporta Baixar al-Assad.

M.M.: Riure's d'un mateix té molt de monologuista i no fem aquest tipus de comèdia. Nosaltres acostumem a fer una comèdia amb història, de principi a fi. Sí que és veritat que algun cop hem jugat amb l'equívoc que som germans bessons i ens fem passar l'un per l'altre.

M.M.: Ens agradaria no haver de fer aquest tipus de comèdies.

A.M.: Fem el mateix que Molière fent denúncia del que no li agradava de la seva societat convertint-ho en una divertida comèdia. Des de l'inici del conflicte vam triar comprometre'ns-hi.

A.M i M.M: Exactament.

M.M:. Abans de la revolució, treballàvem sobre aspectes més generals de la societat. És a partir de la revolució que decidim ser més directes i tractar sobre la situació de Síria.

A.M.: Igual que Molière insistia en la seva aristocràcia, nosaltres som crítics amb el règim. Si Molière visqués a Síria avui, faria el mateix que nosaltres.

M.M.: D'entrada, no en podem parlar, perquè no coneixem gaire la seva situació social.

A.M.: Arran d'aquestes conferències, hem visitat llocs com ara França, Amèrica, Suïssa, Alemanya i Bèlgica i podem començar a comparar quins són els drets humans a Occident i quins a Síria. Un exemple, quan anàvem de Suïssa a Alemanya, ens van detenir perquè anàvem sense passaport [el govern Sirià els el reté i fins dimarts no van poder disposar d'un passaport francès que els estalviarà més ensurts]. Vam ser dues hores a la presó. Podem dir que l'agent suís feia molt més bon aspecte que el sirià i que ens van tractar amb molt de respecte mentre vam estar detinguts. La policia governamental de Síria, en un minut, ja ens haurien rebentat el nas!

A.M.: El 1997, vam decidir ser actors, però vam haver de deixar d'actuar als teatres el 2009. Ara, a més, divulguem els nostres espectacles a través d'internet.

M.M.: A Síria, si no tens bons contactes amb el govern sirià, no tens probabilitat d'actuar. Si el govern d'Al-Assad aprova el teu text, llavors no tens cap problema per actuar als teatres amb normalitat

M.M.: Veiem que és diferent l'actitud dels ciutadans de la dels governants. No confiem en els governs europeus. Aspirem que la ciutadania es manifesti i pressioni els governs perquè actuïn.

A.M.: Cal que els governs pressionin Rússia i l'Iran i que deixin d'ajudar Al-Assad. Així s'acabarien els bombardejos, l'assassinat dels sirians.

A.M.: Després de la Revolució Francesa va passar molt de temps fins que Europa no va tenir democràcia. Confiem que, al final, els països àrabs també tindrem democràcia.

M.M.: Estàvem tots dos veient un espectacle separats. Quan vam sortir, l'un va dir a l'altre que havia decidit fer-se actor. Vam coincidir, fins i tot, amb l'escena que ens havia fet prendre aquesta decisió!