No va ser el més famós, és recordat en algunes zones del país com un dels més perillosos i hi ha coincidència a considerar-lo com l'últim maqui actiu a Catalunya. Conegut amb el malnom de Caracremada, la intensa vida de Ramon Vila (1908-1963) serà portada al cinema per un equip de joves cineastes encapçalat pel figuerenc Lluís Galter, que ha escrit el guió i dirigeix el que és el seu primer film, utilitzant el cas concret d'aquest personatge per abordar la figura dels maquis, aquells lluitadors que, un cop acabades les guerres oficials, van continuar combatent pel seu compte des dels anys quaranta amagats a les muntanyes. El rodatge es fa en localitzacions de la Catalunya central i la Cerdanya que van ser escenaris reals de la vida de Caracremada.
«És la vida d'un maqui però no serà una pel·lícula de trets, ni persecucions, ni aventures», remarcava dimecres el director del film durant una pausa del rodatge en una masia de Balsareny. A més d'aquest poble del Bages, s'està filmant en altres punts de la mateixa comarca, el Berguedà i la Cerdanya, escenaris reals vinculats amb Ramon Vila.
La idea de portar aquesta figura històrica a les pantalles va sorgir d'una conversa de cafè durant la qual Lluís Galter va quedar fascinat per la figura d'un personatge que desconeixia, un desconeixement fruit, entre altres coses, del fet que Ramon Vila mai no va assolir la notorietat d'altres maquis més mediàtics en el seu temps, com ara Valentí Massana o Quico Sabaté. Galter va buscar la complicitat d'un equip d'amics procedents dels estudis de comunicació audiovisual de la Pompeu Fabra. Una beca de l'Ajuntament de Figueres va aconseguir donar-los prou ànims per engegar la maquinària tot i el risc d'embarcar-se en la seva primera experiència de llargmetratge.
Actors primerencs
Després de resoldre en favor de la ficció els dubtes sobre si tirar cap a la via del documental o d'una pel·lícula i tretze versions de guió més tard (fruit d'un treball de camp intens de recuperació de la memòria oral), el projecte ja s'ha convertit en un rodatge en marxa, amb un equip d'una trentena de persones darrere les càmeres i un elenc la majoria d'integrants del qual és la primera vegada que se situen davant d'un objectiu. Domènec Bautista n'és un cas: ha passat de darrere la barra del bar Cal Mingo de Solsona a interpretar el paper del maqui Valentí Massana. Li van proposar fer el paper un dia que els responsables del film van entrar a fer la copa al bar. «És una feina tranquil·la, m'hi trobo com a casa», assegura Bautista, que va ser seleccionat fruit d'una voluntat de treballar amb «cares de la terra», segons explica el director. «És un film sense gairebé diàlegs, perquè eren gent que tenien molt a fer i poc a dir-se, i tot ho comunicaven amb un gest o una mirada; per tant, el 90% de la feina els actors la tenen feta amb la cara», hi afegeix. Aquesta eixutesa textual dóna pistes sobre la proposta cinematogràfica que hi ha al darrere, més centrada en la introspecció que en la biografia. I també molt connectada amb l'entorn físic, segons explica el conegut actor osonenc Lluís Soler, que va quedar engrescat per un guió «molt natural, sense gaire gent ni complicacions».
Interès pel projecte
Amb les càmeres ja en marxa, les expectatives han anat millorant. Segons explica el productor delegat, Sergi Moreno, s'ha aconseguit la implicació de Paco Poch, productor de films com ara Cravan vs Cravan (2002) i La llegenda del temps (2005), d'Isaki Lacuesta, o Innisfree, de José Luís Guerin (1990), i s'està treballant per portar la pel·lícula als festivals de Rotterdam i Canes. El Memorial Democràtic, l'Ajuntament de Berga, el Museu de l'Exili de la Jonquera i Televisió de Catalunya també s'han interessat per col·laborar en el projecte.
Polèmica encara viva
Segons explica el mateix productor delegat, gairebé mig segle després de la mort de Caracremada el seu record encara aixeca algunes suspicàcies i debats, tot i que en general han estat ben rebuts en tots els indrets on han rodat. «En un poble vam tenir algun problema per obtenir els permisos de rodatge per la senzilla raó que Caracremada havia mort l'avi de l'actual alcalde», comenta Sergi Moreno a tall d'anècdota reveladora.
El rodatge, amb un pressupost inicial de 50.000 euros que creixerà fins als 300.000 al final del procés de producció, té una durada de vuit setmanes. A l'abril es van filmar les escenes hivernals, aquest mes d'agost s'està fent el gros de l'enregistrament i a l'octubre es filmaran escenes relacionades amb la caça del senglar. Està previst que la cinta estigui a punt l'abril vinent. El títol final més probable: Caracremada. «Podríem donar-hi més voltes, però no en trobaríem cap de millor», sentencia el director.
Comentaris
Endavant i coratge!! Gràcies per la bona feina!!!
Felicitats, i endavant. Sou un gran equip!
PD: i perdoneu les faltes d'ortografia al meu comentari, si n'hi han... Escric des de l'altra punta de la resta del món!
Gràcies i endavant!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.