Un retorn de baixa intensitat

Josep Maria Flotats va trepitjar reconciliat la Sala Gran del TNC, com a intèrpret, ahir a la nit. Ell va preparar la primera temporada com a director artístic, però la sortida per la porta del darrere al cap de pocs dies de la inauguració oficial (11 de setembre de 1997) deuria tenyir d'amargor el seu debut d'actor a la Gran amb La gavina, tot i estar al costat de Núria Espert (octubre al desembre de 1997). Ahir ho va fer amb la imprescindible complicitat del nou director artístic, Xavier Albertí, en un paper discret però intens del narrador en la dramatúrgia d'Un rèquiem per la mort de Salvador Espriu. La baixa a presència de polítics celebrant el retorn de Flotats deuria ser molt calculada. Sí que van ser-hi en l'homenatge d'aquest juliol amb també una important presència d'actors. Ahir potser miraven de dissimular una ferida que, tot i que tancada, es percebrà sempre en la carrera d'aquest home de teatre. A l'estrena, va assistir la secretària general de Cultura Pilar Pifarré. El conseller Ferran Mascarell ha anunciat que assistirà a la funció de comiat, aquest diumenge.

Tampoc hi va haver l'habitual presència d'actors a estrena. Destacaven, això sí, alguns com Pere Eugeni Font (Stalin, 2007) o bé Albert Triola (El encuentro de Descartes con Pascal joven, 2009) que hi havien col·laborat en alguns dels darrers projectes de Flotats i amb els quals, precisament, va tornar a Barcelona.En l'anunci del seu retorn al Tívoli advertia que considerava superat “el temps de dol”. Curiosa coincidència que el retorn al TNC hagi estat precisament amb un Rèquiem d'un dels primers autors que ell va interpretar: Salvador Espriu. Amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona va interpretar Antígona al desaparegut Teatro Candilejas

Partint de la partitura de Xavier Benguerel, i amb una imponent massa artística, el director Miquel Ortega va pautar la interpretació de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), juntament amb la Polifònica de Puig-reig i la Coral Càrmina. Una tasca que el mateix Benguerel aplaudiria i agrairia en el moment de les salutacions. Es tracta d'una partitura exigent que es fa més dolça en les interpretacions corals i, amb preciosos diàlegs entre els solistes (José Ferrero, Àlex Sanmartí, Maribel Ortega i Marisa Martins) amb les diferents cordes de l'OBC. El vers d'Espriu, interpretat per flotats, era el contrapunt, sovint la pausa que donava peu a trobar similituds entre la mística poètica i la volada musical... Flotats està agraït del retorn, tot i que no vulgui fer massa sang dels anys de tràngol. La seva salutació i presència serà molt més entusiasta en la direcció d'El joc de l'amor i de l'atzar, de Marivaux, també a la Sala Gran. En les funcions d'avui i demà és conscient de la seva tasca limitada d'il·lustrar amb la veu i donar la cadència adequada al vers. Després, s'asseu i escolta. Si s'hagués donat més volada al retorn de Flotats, hi havia un enginy molt més espaterrant: què hagués passat si protagonitzés un dels números del Taxi... al TNC! S'hagués endut totes les càmeres perquè la divertida excentricitat (en la qual sí que va participar Carme Conesa, una altra companya de viatge de Flotats a l'Stalin del Tívoli) hagués donat molt més de joc.

No, Albertí i Flotats han volgut programar un retorn amb una certa normalitat. Sense fer escarafalls, perquè, en realitat, tampoc són necessaris. Ahir, amb Flotats d'etiqueta i alegria continguda venia al cap el nom d'altres homes de teatre que van reclamar el seu reconeixement al TNC i que mai hi van arribar. Dos exemples: Ricard Salvat, que va cansar-se de presentar projectes a tots els directors, i Joan Oliver en va ser un dels grans impulsors i només va estar present en una petita peça de 10 dies a la Petita coincidint amb centenari. Com Espriu, podrien dir: ‘He donat la meva vida pel difícil guany / d'unes poques paraules despullades.” Amb Flotats es va recuperar una certa i estranya (en el cas de la vida teatral catalana) normalitat. Ben tornat!