història
Vuit escriptors a la recerca de jocs que conviden al record infantil
‘Els jocs retrobats' (Edicions Sidillà) aplega 33 cròniques d'infanteses i jocs viscuts durant el segle passat
El llibre és coordinat per Xavier Cortadellas i Judit Pujadó
Un, dos, tres, marro, arrencar cebes, guardes i lladres, cavall fort, saltar i parar, bales, bèlit, estirar la corda... Hi ha multitud de jocs que han marcat la nostra infantesa i molts altres que van marcar la dels nostres pares i avis que, com a molt, hem sentit tan sols anomenar. En una era en què els videojocs, la televisió i les xarxes socials marquen la pauta lúdica de la societat, més que mai llibres com Els jocs retrobats (Edicions Sidillà) són necessaris per mantenir viva la tradició col·lectiva, el record d'uns temps passats, bocins de la pròpia infantesa o, en tot cas, dels nostres avantpassats més propers.
Per deixar constància, doncs, d'aquest patrimoni humà, Xavier Cortadellas i Judit Pujadó han coordinat aquest volum en què vuit escriptors s'han encarregat de cercar gent gran que expliqués la seva infantesa més lúdica. A què jugaven? Amb qui? A on? Com era aleshores el seu món...? El resultat són 33 cròniques d'infància que recullen fins a dos centenars de jocs jugats i viscuts.
La majoria van néixer durant la dècada dels anys trenta i quaranta del segle passat. La més gran és l'Antònia Comas, de Sabadell, que va néixer el 1917 i de petita repartia les hores d'esbarjo entre saltar a corda, espantar-se amb les històries de por que li explicaven i jugar a pinyols de cirera, el joc que acaba regalant, com bé comenta Xavier Cortadellas en el pròleg del volum.
La tipologia de testimonis és àmplia i variada: hi ha des de persones que van viure en entorns rurals fins a d'altres d'entorns urbans. N'hi ha que provenien de cases benestants i d'altres que a penes van tenir joguines, que no vol dir pas que no juguessin. Els nens i nenes, espavilats de mena, se les enginyaven per jugar ni que fos amb les branques dels saüquers convertides en esclafidors o petadores; capses de mistos servien de patacons o qualsevol deixalla per construir bèlits o patinets. La qüestió era jugar.
En espera de concretar altres dates, aquest divendres (20 h) es presentarà el volum a l'establiment Joguines Monforte de Barcelona.
Els jocs gironins també són jocs d'arreu
Hi ha 33 cròniques en aquest volum que descriuen jocs d'arreu de Catalunya. Però, pel que fa a les comarques gironines, destaquen els capítols escrits per Josep Pujol, que s'ha mogut per les terres centrals de Girona i ha trobat jocs tan populars com els quatre cantons, les xapes o la riscla, entre altres, així com un feix de cançons de rotllana i de la xarranca. Sebastià Roig ha redescobert jocs i jugadors a l'Empordà i a la Garrotxa: la rajoleta, el rescat de la bandera, la pedra alta, l'anelleta, les botxes, les bales o el tirador. Per la seva banda, Jordi Lara ha anat a Ripoll, on revela que es jugava a aixafar bales als rails del tren i a jugar a terrenys. Marcel Fité s'ha dedicat a caminar per terres del Pirineu i ha parlat amb persones de Puigcerdà, entre altres, i explica com arran del fred que hi feia quan eren petits molts dels jocs eren de moure's. Jordi Llavina, Anna Punsoda, Marina Espasa i Joan Todó i el mateix Xavier Cortadellas completen aquesta gran radiografia del joc a Catalunya.