cultura

A les palpentes

El Romea celebra 150 anys d'història amb un cant irònic i emotiu al teatre

Ahir es van celebrar els 150 anys de la inauguració del Teatre Romea. Es va fer amb un cant al teatre, tota una declaració d'intencions del director artístic, Julio Manrique, amb el dubte de si els actors sempre han de patir per l'avui, per triomfar en cadascuna de les 50.000 sessions comptabilitzades en aquest teatre del carrer Hospital, o bé si somniar en què demà serà la gran estrena. La realitat o el desig, que inocula el teatre a tot aquell artista que s'hi sent enverinat. L'esperit de la Xirgu remou entre les caixes, de tots és sabut. I per això, 150 anys després d'haver aixecat el teló, encara s'és a les palpentes, com mirant de descobrir si aquella foscor és la del taüt que ha d'enterrar les arts escèniques o correspon al silenci abans de l'esclat de so i llum d'un muntatge. 150 anys i encara som a les palpentes. La incertesa és, probablement, el condiment més inestable de les arts que se serveixen en directe.Avui fa 50 anys de la mort de Carmen Amaya. I els 100 (encara es dubta de la partida de naixement) del seu naixement. quan amaya va enamorar Alfons XIII, el Romea ja feia mig segle. El teatre acaba fent gruix, com els títols d'espectacles que s'amuntegaven com un Tetris harmoniós en la projecció final del comiat. tot recomença sempre.

Un pastís i una sola espelma que aplega totes les bones intencions en una flama immortal. Un ball d'envelat, una trobada fortuïta d'amics, una derrota de les tres germanes de Txèkhov incapaces de viatjar cap a Moscou però amb el desig que altres sí podran viure les llums de la civilització.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va tancar la festa irrepetible –uns 40 actors van intervenir amb una amanida de cites lapidàries (Oscar Wilde n'és el mestre)– tot aclarint que no és temps de nostàlgia: avui és el millor moment del teatre a Catalunya. Ho és per la tenacitat d'emprenedors en obrir espais per acollir el talent que no ha parat de créixer, els últims anys,

Enric Majó, una de les il·lustres veus que deixaven missatge per al futur del teatre, comminava que el teatre seguís amb la crisi de sempre (però no amb la d'ara, que sí que és anihiladora!). I en tota celebració familiar, la nota amarga. Tot sembla confirmar que Julio Manrique abandonarà la direcció artística del Teatre Romea aviat. De fet, Daniel Martínez ja el va celebrar parlant dels seus tres anys en passat (té dues temporades i mitja) treballant colze a colze. Tant teatre viscut, i encara, a les palpentes. Com a mínim ahir va fer presència la memòria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia