El rellotge mana

Un robatori a una furgoneta blindada de la Reserva Federal dels Estats Units no va com ha d'anar. El cervell de l'operació es posa en contacte amb un expert a resoldre problemes que li'n deu una des que va fer fracassar una operació a Kuala Lumpur cinc anys enrere. Per fer net de tot plegat només hi ha un marge de 48 hores: el temps que triga a activar-se el mecanisme de destrucció dels bitllets robats.

Aquest és el plantejament de la trama que ofereix Roger Hobbs a Ghostman, una novel·la d'acció que s'arrapa com una sangonera als paràmetres del gènere.

Poca cosa hi ha que s'aparti de la línia principal del seguiment de les accions del protagonista, que actua com a narrador. El seu relat només té com a condiment la crònica per episodis interposats del cop fallit a la capital de Malàisia.

L'acció empeny la novel·la a tanta velocitat que ajuda a passar per alt algunes de les trampes –poques– amb què Hobbs adoba la bastida quan comença a trontollar.

Això, però, té conseqüències: les ambientacions semblen extretes d'una passejada via Google Street View feta sense sortir de casa; les descripcions de les armes i les caixes fortes semblen copiades de la Viquipèdia i les escenes violentes, teòricament espectaculars, només tindrien credibilitat si es veiessin en una pantalla fetes amb efectes especials. Per extensió, els personatges, supeditats tothora a la situació en què s'han de produir, tenen la densitat d'una capa de mantega escampada damunt una torrada calenta.

En altres moments, Ghostman hauria estat una novel·leta de debut acceptable. Ara és un best-seller amb una segona part en gestació. L'autor, sembla obvi, sap el pa què s'hi dóna, ara, en el mercat dels llibres.