El traficant d'idees
L'exdirector de Santa Mònica, Vicenç Altaió, explora en un llibre el transvasament de coneixements d'altres disciplines al món de l'art
Altaió teixeix les seves tesis amb articles que ha publicat a l'Avui i a El Punt Avui
Vicenç Altaió no ha tingut gaire temps per deprimir-se després de ser acomiadat de l'Arts Santa Mònica, centre que dirigia des de feia cinc anys. Ha anat de bòlit amb la promoció del film Història de la meva mort, d'Albert Serra, en el qual interpreta el paper de Casanova. I ha acabat de gestar un nou volum de la seva sèrie Tràfic d'idees, que va iniciar a mitjan anys vuitanta. El desè volum, Un traficant d'idees a les fronteres de l'art, l'ha editat l'editorial Comanegra amb un gust i una gràfica –de Daniel Ayuso i Claret Serrahima– exquisit. El pròleg el signa Xavier Pla i l'epíleg, Rosa Maria Malet.
El llibre teixeix les tesis d'aquest poeta, assagista, traductor de teatre, crític d'art, articulista d'opinió, agitador cultural i, és clar, traficant d'idees a partir dels articles que ha publicat els últims deu anys en premsa, a l'Avui, a El Punt Avui i al Temps d'Art. No és, però, un recull de textos a la manera. Altaió els ha fet una bona sacsejada –alguns els ha retocat “radicalment” sota la màxima de J.V. Foix, que “el periodisme literari ha de poder ser llegit cent anys després en permanent actualitat”– per erigir una crònica cultural que explora el transvasament de coneixements d'altres disciplines, com ara la ciència, al món de l'art. L'autor exposa les seves teories, que irradien la força creativa de Catalunya, en el marc d'una crisi d'escala global però “sense angoixes, perquè l'angoixa és substància del pensament”.
El llibre es presentarà el 14 de gener a l'Ateneu Barcelonès, amb la participació d'un centenar d'intel·lectuals i artistes.