Espectacles ben servits

Una nova marea d'espectacles amb sopar s'han fet un lloc en la cartellera de Barcelona. Avui hi ha, com a mínim, quatre propostes que busquen la connexió del cabaret amb la gastronomia. Ara fa més de tres anys que va reobrir El Molino, que, en disposar de cuina pròpia, des de la nova reobertura ja deixaven ben clar el seu interès de vincular el sopar amb l'espectacle i també amb les copes. Al setembre, va ser la producció de The hole, que, després de dos anys d'èxits a Madrid) van aventurar-se a transformar la platea del Coliseum. La fórmula els ha funcionat i plantegen una pròrroga fins al 10 de febrer, per ara. El 13 de novembre obria, després d'anys d'incertesa, el Teatre Principal. Ha obert amb un públic molt diferent del que va atraure els seus inicis amb el teatre líric, al segle XVI. Ara no amaguen el seu interès a captar el turisme amb notable poder adquisitiu. Per últim, la nova etapa al Cabaret Astoria. És una proposta que busca la proximitat, juga amb la dramatúrgia i aprofita l'impressionant trapezi del centre de la pista per penjar-hi teles o bé un aro. A tot arreu, se serveix l'espectacle amb possibilitat de sopar. Neix, doncs, amb la voluntat d'oferir un oci ben servit que arraconi els maldecaps diaris amb una amanida variada de varietats.

El Principal és el projecte més ambiciós. Pretenen que l'espectacle es pugui seguir mentre es menja tranquil·lament. El director de Lío en Ibiza, que s'ha traslladat per uns dies al Principal, fins que el director artístic Toni Albà pugui presentar un cartell amb artistes contractats que sigui compatible amb el ritme del sopar, és Joan Gràcia. Sobta perquè a la perfecció de la coreografia d'uns artistes musculats i amb les corbes que marca els cànons de la bellesa no hi ha, pràcticament, un gest de complicitat amb el públic. L'excepció potser són les cançons cantades a cau d'orella (un Bésame mucho estremeix, efectivament). La resta de l'espectacle, amb notables ballarins i comptats cantants que són capaços de seguir la peça a capella si salta el so (com va succeir accidentalment el dia de l'estrena), evoca una distància. Probablement, el públic espontani (sense el rigor de l'etiqueta de l'estrena) permetrà una festa als passadissos i asseguts, entre plat i plat.

El productor de The hole, a Barcelona, Iñaki Fernández, admet que la cuina no és un element clau, com a Madrid, on disposen de cuiner de referència als fogons. A Barcelona es vol explotar l'experiència de prendre's còmodament una copa i una tapa de formatge o de pernil i fer-se fotos amb els artistes, per exemple. Evidentment, sí que serà més curosa la revetlla de Cap d'Any, que ja preparen. També avança que d'aquí a poques setmanes entrarà un nou mestre de cerimònies que serà “molt celebrat” a Barcelona, substituint la Terremoto d'Alcorcón.

A El Molino, fa prop de quatre anys van plantejar en la seva reobertura la importància de disposar de cuina i poder compatiblitzar l'espectacle amb el sopar. Ara, mentre esperen aixecar el concurs de creditors, ofereixen la possibilitat del sopar, sempre que s'avisi amb antelació i sigui per a grups. De totes maneres, recomanen sopar (o dinar) abans de l'espectacle per poder fruir-ne al 100% sense distreure's amb el fet que el plat es refredi. Ara, El Molino manté els espectacles, de dijous a dissabte, i mira de llogar la sala els altres dies de la setmana. Merche Mar i la voluntat de presentar un programa renovador de cabaret fa la resta. Confien que les esperades obres de reforma al Paral·lel, que duraran uns 14 mesos, donin pas a una nova renaixença amb l'accés al turisme.