Pere Bellès dóna forma al cosmos emporità

Qui es pren la molèstia, avui, de rellegir la Geographia que va escriure Claudi Ptolemeu al segle II per fixar la imatge del món que perduraria fins al Renaixement? Gent peculiar, sense cap dubte, com Pere Bellès (Terrassa, 1965), que ha aprofundit en el saber transmès per aquell geògraf, matemàtic i astròleg d'Alexandria per reconstruir el que devia ser el primer esbós elaborat de l'univers. La labor del dibuixant, ben mirat, amb el seu afany de reproduir damunt el paper una forma qualsevol, no és pas gaire lluny d'aquella preocupació ptolemeica per descriure minuciosament la terra coneguda, més enllà dels límits de la qual s'obria l'abisme, però Bellès hi afegeix un element de deliri: de les 8.000 coordenades geogràfiques que el tractadista grec va recollir en el seu estudi, l'artista ha aïllat les 3.000 que fan referència als pobles de la Mediterrània per obtenir un mapa detallat del paisatge més pròxim a la influència de l'antiga Empúries, i un cop delimitat el perfil, hi ha aplicat tot un programa d'interpretació i connexions basat en la infal·libilitat del número set, la xifra àuria, adorada per científics, cabalistes i poetes. El que en resulta és una construcció fictícia, simbòlica si es vol, perfectament sostenible, una imatge figurada del món regida, però, per una estricta harmonia còsmica.

Pere Bellès, establert a Cadaqués sense deixar-se temptar per la fastuositat de la pintura de marines, va començar a treballar en El periple del set, que es presenta fins al 26 de gener al Museu de l'Empordà de Figueres, l'any 2010, arran d'una beca Agita de suport a la creació, i posteriorment la desenvoluparia a la Casa dels Forestals de Sant Martí d'Empúries a través de la Beca de Primavera de l'Ajuntament de l'Escala. És, doncs, un projecte d'elaboració molt meditada en el qual l'artista s'ha servit de coneixements provinents dels pitagòrics sobre astronomia, aritmètica, cartografia, òptica, música i teoria dels colors per donar forma a una constel·lació simbòlica a través d'escultures i gravats.

Prenent el número set com a centralitat del treball, Bellès va demanar a set persones vinculades a Empúries que escollissin cada una set poblacions de la Mediterrània de les 3.000 documentades per Ptolemeu, que l'artista ha representat en forma d'esferes, la figura perfecta en la mentalitat de l'antiga Grècia, aplicant-hi segons la reflexió o refracció de la llum els set colors que el tractadista analitzava en els seus estudis d'òptica. L'ultim pas ha estat atribuir-los també un so, que determina la diferència d'altura entre les esferes en funció de la relació de tons plantejada per Ptolemeu en la seva teoria harmònica. El periple del set acaba sent un exercici de combinatòria visualment minimalista, però no una nebulosa, no un forat negre. No hi ha res que s'hagi deixat aquí a l'atzar i, en canvi, la impressió és d'una lleugeresa extraordinàriament aleatòria i fugaç, com potser ho és tota imitació de la vida.