Quan el còmic creix

Es compleix la promesa que es va fer fa uns mesos: Sant Cugat ja té en funcionament l'exposició L'esclat creatiu de la Floresta. Més de 200 peces (unes 150, originals), per mostrar qui eren aquells il·lustradors, creatius, que fa dècades van provocar que el còmic es fes adult. I no solament això: l'exposició mostra que van dur-lo més enllà de les nostres fronteres. La mostra gira al voltant de dos noms essencials, Josep Toutain i Josep Maria Berenguer, ja desapareguts. Tot plegat explica què va passar a Sant Cugat, i des de Sant Cugat, als setanta i els vuitanta del segle XX. Posem-hi un exemple: Toutain i Berenguer, tot i els seus perfils diferents, van fer possible la publicació d'El Víbora, una revista orientada especialment al còmic underground, que va començar a publicar-se el desembre del 1979 i va desaparèixer el gener del 2005. La història de Toutain, el principal motor, inclou els germans Miralles, José González, Horacio Altuna, Carlos Jiménez, Usero, Jesus Peña Suso, Esteban Maroto, Gin, Picanyol, etc.

L'exposició es pot visitar fins a l'1 de març, en tres espais diferents. L'espai central és la Casa de Cultura de Sant Cugat. Els altres són el claustre superior del monestir –on es poden veure les obres dels artistes que posteriorment es van dedicar a la pintura–, i el Casino de la Floresta, on hi ha reproduccions en gran format de les obres originals de l'exposició.

El comissari de l'exposició és Lluís Ribas. Hi ha posat decisió i empenta. “Des de molt petit m'agradava dibuixar; amb tretze anys vaig conèixer Toutain i vaig començar a treballar amb ell”, explica. “Més tard, vaig anar a estudiar a la Massana als matins, i a la tarda m'estava a l'estudi”, hi afegeix. Havia entrat a Selecciones Ilustradas –s'anomenava SI Artists per als encàrrecs internacionals–. Selecciones Ilustradas havia començat la seva singladura els anys cinquanta.

Ribas es va iniciar com a noi dels encàrrecs. I, a poc a poc, va anar assumint més responsabilitats. Tenia només disset anys i era l'home de confiança de Toutain: un adolescent com a director creatiu de l'estudi... El 1975, Ribas va emprendre el seu propi camí, cap a la pintura. La mort de Toutain, a finals dels noranta, el va remoure. “Parles del que van fer en Toutain, i en Berenguer, després, i veus que la gent no sap qui són!”, sosté. “Això s'havia d'arreglar!; aquí no es tracta de fer una demostració d'afecte... és un acte de justícia!, un acte de país!”, hi afegeix. De fet, el projecte és que hi hagi un espai permanent que faci present, viu, tot el llegat creatiu: “A vegades no ens adonem que allò més important ho tenim al costat.”

Marcel Miralles, coordinador de l'exposició, signa el pròleg del catàleg: “Aquesta història comença el 1961, quan Josep Toutain lloga el seu primer habitatge a la Floresta.” Per aquelles dates, segons continua Miralles, “havia aconseguit aplegar un grup molt important de dibuixants d'historietes i d'il·lustradors que treballaven per editorials estrangeres”. Seleccions Il·lustrades tenia llavors uns quaranta dibuixants, la majoria treballant pel mercat anglès. L'autor del catàleg no en dubta: “Toutain és la persona que més ha fet pels còmics en aquest país; és la gran figura que està al principi de molts fets, d'un bon nombre dels grans o petits moviments que hi ha hagut dins del món del còmic.” “Ell sol no hagués arribat a la fita que es va aconseguir, va caldre molt d'esforç, de talent i moltes iniciatives aportades per altres persones, però Toutain ho va saber ajuntar i dinamitzar”, conclou.