cultura

música

Crònica

Premis ARC en to de re

Els premis de la indústria musical del directe van retre homenatge a l'Ona Laietana

L'Ona Laietana va tenir en l'onzena edició dels premis ARC de la indústria musical del directe un dels seus malauradament encara escassos reconeixements. Els Catarres, primer, van adaptar el Qualsevol nit pot sortir el sol, de Sisa. Una anomenada per a l'ocasió Banda Laietana, després, va recuperar el To de re per a mandolina i clarinet, de la Mirasol, i, amb Joan Fortuny de convidat, L'oucomballa de la Dharma. I, finalment, una all star laietana dissenyada ni més ni menys que per Rafael Moll (artífex de Zeleste) i integrada, entre d'altres, per Manel Joseph, Max Sunyer, Jordi Batiste, Carles Vidal i Quino Béjar va rematar la feina amb Se fuerza la máquina, de Gato Pérez. Quan, just abans, Joseph, el carismàtic frontman de la Plateria, va fer inventari dels noms dels músics laietans caiguts en combat ens vam adonar que, el 2013, amb traspassos com els de Victor Ammann, Marià Albero i Josep Fortuny, ha estat nefast per a aquella generació de músics creatius dels anys setanta. Tant de bo el d'ahir al Teatre Principal de Barcelona sigui l'inici d'un seguit de reconeixements per als músics de l'òrbita de l'antic Zeleste.

Anem pels premis. Reinventats des de fa un parell d'anys, els guardons que entreguen els promotors, representants i mànagers de Catalunya s'esforcen de valent per pal·liar la clàssica desunió del sector. Queda encara feina per fer (sense anar més lluny, ahir –a la mateixa hora!–, es lliuraven els premis de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya), però els ARC –la gala dels quals va conduir, ahir, l'actor Toni Albà– cada cop reuneixen més gent de la indústria musical i tenen una clara i ferma vocació de créixer. Jordi Gratacòs, el president de l'associació, va assenyalar que servien per reivindicar “la dignitat” d'unes empreses en perill d'extinció i, després de fer una llista de greuges (“el nostre públic és jove i està a l'atur”), va adonar-se, impotent, que el seu discurs havia variat molt poc amb relació al de l'any passat.

Més enllà de les lamentacions, però, ahir hi va haver un bon grapat de músics, sales i programadors que van tornar contents a casa. Del grup dels primers, hi va haver premi per a Txarango, Manel, Els Catarres, Bongo Botrako, La Principal de la Bisbal, Abbey Road i 9 Son. A l'Auditori de Girona, l'Apolo de Barcelona i l'Slàvia de Lleida, així com al Festival Mil·lenni i les Festes de Santa Tecla de Tarragona, d'altra banda, també se'ls va aplaudir la feina. Pepe Monasterio –coordinador de grans actes musicals a Barcelona durant 35 anys– va rebre, inesperadament per a ell, el premi a una trajectòria, i Roger Roca, de Sputnik, acompanyat dels presentadors de diferents etapes del programa de TVC, va desitjar que el premi que va rebre ahir per fer el millor espai serveixi per aclarir un futur incert. La lluita continua, vaja. En el sector de la música hi ha encara molts fronts oberts.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia