Menys visitants, més museus

El 2013 ha tornat a ser un any molt complicat per als museus catalans. La majoria han perdut quantitats significatives de visitants. Un nou descens que consolida la tendència que es va imposar el 2012, tot i que s'estava cuinant a foc lent des dels inicis de la crisi. Dos anys seguits de sagnia de públic certifiquen la fragilitat del sistema sencer. Amb uns pressupostos més retallats que mai, les institucions s'han vist incapaces d'oferir una programació atractiva per retenir els usuaris. Manca de recursos a part, el cert és que algunes, que no totes, tampoc han anat sobrades d'imaginació: la temporada d'exposicions del 2013 passarà a la història com una de les més fluixes.

Però, per molt paradoxal que sembli, el 2014 serà un any en què s'obriran o es desencallaran museus i projectes de museus de gran tonatge, en els quals s'invertiran grans sumes de diners públics i privats. És ara el moment d'il·lusionar-se amb aventures de tal envergadura? Perjudicaran o beneficiaran els museus existents, amb la caixa buida i la moral baixa? Dubtes i un munt de contradiccions.

Els registres de visitants de les principals institucions museístiques del país són, en general, desoladors. El centre que més ha patit aquest retrocés és Caixafòrum (285.000 visitants menys), però pot justificar-lo. El 2012 va ser un any excepcional, emfasitzen fonts de Caixafòrum, amb una programació especial –Goya i Delacroix– per celebrar el desè aniversari del centre. El seus responsables conviden a fer la comparativa entre el 2013 (686.151 visites) i el 2011 (782.529) per constatar que la davallada no ha estat tan forta. A Cosmocaixa hi han entrat 70.000 visitants menys.

La Fundació Joan Miró ha perdut més de 145.000 visitants. Una xifra rellevant que el centre analitza amb tres factors. El més important és que ha disminuït el nombre de visitants estrangers. També ha estat decisiva una menor oferta d'activitats. I, per últim, que no hi ha hagut tantes visites escolars.

El cas del Macba és de mal pair. Si el 2012 va ser un dels pocs museus que va guanyar públic (prop de 20.000), el 2013 n'ha tornat a deixar anar (més de 50.000). Des del museu de la plaça dels Àngels, destaquen que el nombre de visitants locals sí que ha incrementat. Ara representen el 18% del total de públic. No hi ha temps per lamentar-se: el 2014 és, per al Macba, un any de nous reptes. Entre aquests, la incorporació del Convent dels Àngels, una oportunitat per fer més programació i captar més públic.

A la Pedrera, la caiguda ha estat un pèl més moderada: 34.000 visitants menys. Fonts de la institució donen dues raons. La primera, que des de la tardor fan pagar entrada a les exposicions (3 euros). La segona, que al novembre les visites a l'edifici van punxar pel mal temps. No estan preocupats, tot i que ja arrosseguen una disminució de prop de 100.000 visitants del 2012. Això sí, la Pedrera continua liderant el rànquing dels més visitats. A nivell nacional, segur que tornarà a quedar per sota dels museus Dalí, que no faran públic el seu balanç fins d'aquí a uns dies. També hi ha hagut una davallada suau al CCCB. Fa anys que l'equipament va perdent públic. L'any passat va tenir les exposicions i els arxius tancats durant 43 dies per les obres de substitució de les escales mecàniques; en cas contrari, els seus responsables creuen que la xifra de públic hauria pujat. Tampoc han notat cap patacada radical a la Fundació Tàpies on, com a Caixafòrum, és de mal comparar el 2013 amb el 2012, que va ser l'any de la mort de l'artista i es va rebre un nombre inusual de visitants. Si ens fixen en el 2011, el centre ha augment un 8% de públic. Els únics que han acabat l'any amb números de visitants positius han estat el MNAC i el Museu Picasso. El MNAC, de poc més de 800.000 usuaris, ha arribat als 955.000. El director del museu, Pepe Serra, ja té a tocar el milió de visitants que li reclamava –més i tot, li exigia, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell–. El 2012 va ser un any nefast per al museu del Palau Nacional. Serra va aterrar en un museu sense projecte, ni de present ni de futur, i es van esborrar més de 130.000 visitants, que ara s'han recuperat. Hi ha ajudat un cicle d'exposicions temporals més consistent. També és veritat que el 2013 ha estat el primer any que el museu ha comptabilitzat les visites a l'edifici.

Pel que fa el Picasso, la pujada és molt tímida (poc més de 21.000) i en cap cas corregeix el daltabaix del 2012, any que el museu va caure en més de 367.000 visites.

Aquesta és la crítica situació de la majoria de museus del país. Remuntaran el 2014? Poc probable si es refien només de les programacions, amb poques excepcions, sotmeses a les lògiques dels pressupostos escarransits. Els continguts tornaran a quedar en un segon pla aquest any i, com en tantes ocasions, els grans titulars se'ls emportaran les noves infraestructures que s'han d'inaugurar. Dues, i cap a finals d'any: el Museu de les Cultures del Món i el Museu del Disseny.

El Museu de les Cultures del Món ocuparà els palaus del Marquès de Lió i Nadal, just davant del Museu Picasso. La Col·lecció Folch, integrada per 2.300 peces d'Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania, dotarà de personalitat la mostra permanent d'aquest nou museu que agafa el relleu a l'antic museu d'art precolombí Barbier-Mueller. A més de la Col·lecció Folch, s'exhibiran peces dels fons no occidentals del Museu Etnològic.

El 2014 també serà l'any de la inauguració del Museu del Disseny, eterna aspiració que pel camí ha canviat de model –no tindrà res a veure amb el que volia fer-hi la seva ànima originària, Ramon Prat– i ha perdut el nom, Dhub, des d'ara d'ús exclusiu per anomenar el majestuós edifici de la plaça de les Glòries. Sota la direcció de Pilar Vélez, dins del Dhub hi conviuran fins a quatre museus: el d'Arts Decoratives, el Tèxtil i d'Indumentària, el de Ceràmica i el d'Arts Gràfiques.

Si no hi ha demores, aquests seran els dos museus que entraran en escena en menys d'un any. Però n'hi ha dos més, i més polèmics, que al llarg del 2014 es concretaran o, qui ho sap, acabaran en projectes fallits, que no seria gens estrany. Al top ten de la llista d'iniciatives controvertides hi figura la sucursal de l'Hermitage de Sant Petersburg al port de Barcelona. Probablement en pocs dies els seus impulsors faran un acte sonat de presentació d'un projecte que suposarà una inversió milionària encara per concretar. Tot està encara per concretar, fins i tot les obres que els russos estan disposats a cedir a Barcelona. Aquesta franquícia, encomanada en el càrrec de director a Jorge Wagensberg, indigna molts responsables de museus de capçalera perquè hi veuen, no ja un rival, sinó un enemic per tenir un sistema de museus autòctons amb bona salut, just ara en què els neguen les medicines que més necessiten per sobreviure.