Muntanya de museus

Una de les grans estratègies culturals de Barcelona pels pròxims anys és impulsar Montjuïc com a recinte museístic de primer nivell internacional. Molt ambiciós, i de moment un somni més que una realitat, el pla pretén emular l'esperit i, sobretot, els èxits de l'illa dels museus de Berlín o del barri dels museus de Viena. L'abril passat, es va signar un gran acord de complicitat entre cinc institucions per començar a teixir el model i el concepte del projecte, i ara s'ha constituït l'Associació Montjuïc, Muntanya dels Museus.

Un bon pas per, ara molt més que abans, confiar que la iniciativa tira endavant malgrat les dificultats econòmiques del moment. I és que més enllà de les il·lusions, segur que els mals de la crisi posaran grapats d'obstacles al projecte. Si bé inicialment l'aventura s'havia batejat com L'Esplanada dels Museus, acaba d'agafar ara una altra dimensió, molt més sòlida i justa, amb el nom de Muntanya dels Museus.

L'associació l'han creada el president de La Caixa i de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé; el president del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Miquel Roca, i el president de Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet. Juntament amb l'Ajuntament i la Generalitat – que també van signar l'acord de col·laboració a l'abril–, volen donar una nova imatge i un nou missatge més consistents i contundents de Montjuïc, aprofitant la concentració d'equipaments museístics i culturals, que es promouran de manera conjunta.

El més immediat ara, un cop creada l'associació, és iniciar els tràmits amb l'Ajuntament per a la redefinició urbanística de l'espai al voltant de la Font Màgica. Es preveu una actuació “de gran rellevància”, segons fonts que impulsen el projecte, amb el repte d'incidir “en l'excepcionalitat com a muntanya dels museus, del lleure i de l'esport”.

Un dels nuclis d'aquesta xarxa serà el MNAC, que s'expandirà més enllà del seu edifici, el Palau Nacional, i així aconseguirà per fi solucionar els seus greus problemes d'espai. D'aquí el paper clau que té Fira de Barcelona en tot aquest procés. La celebració de la majoria dels seus salons al recinte de Gran Via permetrà destinar els palaus Alfons XIII i Victòria Eugènia a usos museístics. No està clar encara qui i com els ocuparà. Almenys de moment no ha transcendit. El que és segur és que el MNAC hi té reservat un espai generós. I que la baronessa Carmen Thyssen negocia amb La Caixa la cessió, amb previ pagament d'un lloguer anual, d'una bona colla d'obres de la seva col·lecció que a ella li agradaria que es pengessin a les parets del pavelló Victòria Eugènia.

Caixafòrum serà un altre dels reclams potents d'aquesta xarxa museística que, de moment, no afecta tots els veïns de la muntanya. Al pavelló Mies van der Rohe, etern candidat a acollir un museu de l'arquitectura, sí.