Espies independents
Albert Villaró guanya el premi Pla amb una ucronia ambientada el 1940, i Carmen Amoraga s'endú el premi Nadal
Villaró situa en
la República Catalana una història que transcorre entre Ordino i Madrid
Amoraga parla de l'amor i
del sentiment
de pèrdua a
‘La vida era eso', premi Nadal
Sembla que les novel·les d'espies es revifen. Fa poc Antoni López, un jubilat de Terrassa, guanyava el premi Carlemany amb una primera novel·la protagonitzada per un agent secret doble, i ara l'urgellenc Albert Villaró s'endú el Pla de narrativa en català amb Els ambaixadors, una altra novel·la de gènere lecarrenià. Aquesta té grapa, tot s'ha de dir, perquè es tracta d'una ucronia que planteja què hauria passat si Catalunya hagués aconseguit la independència el 1934 i la balança s'hagués decantat cap a un altre costat durant els Fets d'Octubre. És a dir, si els partidaris de la República Catalana al marge de l'espanyola s'haguessin imposat. Aleshores, imagina Villaró, la Guerra Civil no hauria tingut lloc (qui és Franco?) i Catalunya hauria participat en la Segona Guerra Mundial i es refaria de la invasió alemanya. En aquest context d'independència, que ja no seria cap somni, sinó una realitat, el govern català crida un espia retirat a Ordino, Mossèn Farràs, perquè vagi a Madrid a investigar què ha passat amb la xarxa d'espies catalans que ha desaparegut.
“És com una gran broma, una novel·la teixida amb ironia i d'una llarga gestació”, va dir Villaró en rebre el premi. El guardonat va reconèixer que Josep Pla, que dóna nom al premi, és un dels personatges de la novel·la.
Amb història d'amor inclosa (i a més exòtica, perquè pel mig hi ha els irlandesos), és una obra llarga que barreja l'espionatge amb la novel·la històrica posant en joc personatges reals, com ara el general Domènec Batet (que finalment dóna suport a la República Catalana) i Carrasco Formiguera (aquí el primer president de la República Catalana), així com d'altres d'inventats. Sigui com sigui, es presenta com una novel·la versemblant per a aquells que coneixen bé la història (hi trobaran picades d'ullet de l'autor) i entretinguda i humorística per als que no la coneixen, tot plegat amb l'estil trepidant i addictiu que caracteritza els llibres de Villaró.
Autor d'‘Obaga'
Escriptor d'èxit i experiència, Albert Villaró (Alt Urgell, 1964) és considerat un representant de la novel·la fronterera i pirinenca. Les seves obres transiten còmodament del gènere negre al rural i rebutgen qualsevol cotilla. Arxiver i arqueòleg de formació, col·labora en els diaris Segre i Diari d'Andorra. Com a autor, ha publicat bàsicament novel·les, entre les quals destaca la seva segona obra, Obaga, publicada el 2003 amb RBA La Magrana i reeditada l'any passat. Es tracta d'una novel·la que flirteja amb el gènere policíac, ambientada a Andorra i que retrata la corrupció a través d'una trama al voltant del contraban d'armes pels Pirineus. La directora Ester Nadal la va adaptar al teatre i ha voltat per tot Catalunya (el novembre passat estava en cartell al Teatre Tantarantana de Barcelona). Obaga també ha estat traduïda al castellà i al francès.
El premi Pla no estarà sol al prestatge: Villaró va guanyar el premi Memorial Anna Dodas per La selva moral, i el 2003, el Nèstor Luján de novel·la històrica per L'any dels francs. El 2006 va rebre també el premi Carlemany per Blau de Prússia, una novel·la negra ambientada de nou a Andorra, un territori singular que considera poc explotat literàriament parlant. Aquesta obra també ha estat traduïda al castellà i a l'italià.
En el cas d'Els ambaixadors, Andorra continua present, però és més urbana, ja que apareixen Barcelona, Irlanda, Madrid i un indret misteriós de la serra de Guadarrama com a escenaris de les perquisicions de l'espia protagonista. A més, contràriament a les novel·les anteriors, ambientades en l'actualitat, aquesta transcorre l'any 1949. Lluny de prendre posició políticament o de voler dialogar amb l'actual procés sobiranista, l'autor pren la independència de Catalunya com a escenari d'un joc d'espies i estira el fil fecund d'aquest hipotètic “i si...”.
Per fi, el Nadal
La valenciana Carmen Amoraga (Picanya, 1969) va guanyar el Nadal amb La vida era eso, després d'haver quedat finalista el 2007 amb Algo tan parecido al amor (també va quedar finalista al premi Planeta el 2010 amb El tiempo mientras tanto). La novel·la està protagonitzada per una dona de 40 anys a qui es mor el marit de càncer. Aleshores descobreix les xarxes socials, en les quals troba una mena de refugi, però també de reconfort, atès que el seu home n'era seguidor, i les considera, d'alguna manera, el seu llegat. Ambientada en l'actualitat, en un poble de València, Amoraga, que ahir duia una xapa de Canal 9, reflexiona sobre “l'amor, el dolor, l'amistat i la pèrdua”.
L'escriptora, columnista del diari Levante i tertuliana de diverses ràdios, ha publicat algunes novel·les com ara Para que nada se pierda; La larga noche, Premi de la Crítica Valenciana, i Todas las caricias. També Palabras más, palabras menos (2006), una recopilació dels seus articles, i Todo lo que no te contarán sobre la maternidad (Destino, 2009).
Una edició d'aniversari a l'hotel Palace
L'hotel Palace (abans Ritz) de Barcelona va ser l'escenari, com ja és tradicional, de la vetllada literària de la nit de Reis. Aquest any se celebrava, a més, la setantena edició del premi Nadal (dotat amb 18.000 euros), convocat per l'editorial Destino (del grup Planeta) i, per això, l'escriptora Ana María Matute, que va guanyar el premi el 1959 amb Primera memoria, va lliurar el guardó a Carmen Amoraga. Si es mira l'historial del premi –el més antic de l'Estat espanyol–, s'hi troben noms de prestigi com ara Carmen Laforet, que el va rebre en la seva primera edició el 1945 amb Nada; Miguel Delibes, amb La sombra del ciprés es alargada (1947); Rosa Regàs, per Azul (1994), i Francisco Casavella, per Lo que sé de los vampiros (2008). Van assistir a la festa diverses personalitats del món cultural com ara els escriptors Miquel de Palol, Sergio Vila-Sanjuán –que va guanyar el Nadal el 2013–, Llucia Ramis, Sebastià Alzamora, Cristian Segura, Carme Riera i Rafael Nadal, i el cineasta Ventura Pons, entre d'altres. Tampoc no hi va faltar l'escriptor Genís Sinca, guanyador l'edició passada del premi Pla (dotat amb 6.000 euros) amb Una família exemplar. Pel que fa a les autoritats, presidia la gala el president de la Generalitat, Artur Mas, que anava acompanyat de Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya. També hi van assistir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; l'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, i el president del Grup Planeta, Manuel Lara.