Andreu Vilar Juanola evoca les Gavarres amb el vibràfon

El vibrafonista gironí Andreu Vilar Juanola (Quart, 1984) s'ha autoproduït el primer disc del seu quartet, A sol i serena, una obra de jazz contemporani amb vuit composicions pròpies, algunes de les quals inspirades per les passejades que l'Andreu fa amb els seus gossos per espais naturals de les Gavarres molt propers a casa seva, com ara Pas Traginer i Els Pimucs. L'Andreu Vilar Quartet, un projecte que va néixer com a fruit del seu treball de final de carrera al Conservatori Superior de Música del Liceu, és una formació poc convencional –el model va ser un dels grups de Gary Burton–, en què el seu vibràfon conviu amb el saxòfon de Vicent Macian, el contrabaix de Juan Pablo Balcázar i la bateria de Carlos Falanga. Inicialment, el saxofonista era Albert Cirera.

El quartet va enregistrar els 8 temes del disc en una sol dia, el 15 d'octubre del 2013, a l'Estudi Laietana de Barcelona. La gravació es va fer en directe, amb els quatre músics tocant alhora i introduint algunes improvisacions al mig de l'estructura melòdica creada per Vilar. Tot i que de molts temes se'n va gravar més d'una presa, molt sovint va resultar que la primera era també la més bona i la finalment seleccionada per al disc.

El CD A sol i serena, amb una portada pintada per l'artista olotí Quim Domene, es pot adquirir al web d'Andreu Vilar i en els concerts del grup. El pròxim concert tindrà lloc el 13 de febrer a Olot, dins del cicle La roda musical.

Andreu Vilar Juanola va iniciar els estudis de música i percussió simfònica al Conservatori Isaac Albéniz de la Diputació de Girona, amb Santi Molas, i va acabar els estudis de música de grau mitjà al Conservatori del Bruc de Barcelona, on va obtenir el premi d'honor de música de cambra, el 2007. Després va cursar els estudis de grau superior al Conservatori del Liceu, en l'especialitat de música moderna i jazz, amb Marc Miralta com a professor de vibràfon. També va estar un temps a la localitat portuguesa de Porto, on va estudiar amb el vibrafonista canadenc Jeffery Davis, i també ha rebut classes de David Friedmann a Berlín. A Porto i Berlín també va compondre alguns dels temes del disc. A la ciutat portuguesa va escriure la peça que l'obre, Tudo comnença com un sonho, i també Porto Balseiros, i a la capital alemanya, A sol i serena, “la balada del disc”. Vilar voldria que el seu disc fos com “un licor refinat per l'aire lliure del dia i per la humitat de la nit”, elaborat sense presses i en contacte directe amb la natura, a sol i serena. “Són vuit composicions que s'han exposat a la calor del sol de Porto i a la serena de la nit de Berlín i que en aquest trajecte han passat pels camins de les Gavarres, al descobert i sota les estrelles dels meus boscos i dels meus camins”, escriu al llibret. També hi ha algunes referències més urbanes i sempre molt personals, com ara Lorenzana 46 i Quedem a L'Arc?, un homenatge al bar gironí, on “et sents tan petit a la terrassa, amb la catedral al damunt”. El disc s'acaba amb un tema de reminiscències pasolinianes: Sumurrut.

Andreu Vilar toca el vibràfon amb quatre baquetes, que li permeten fer acords, i ha compartit projectes i escenaris amb músics tan diversos com ara el raper saragossà Kase.O (Jazz magnetism), l'orquestra Athenea i el pianista cubà Omar Sosa, i el baixista moçambiquès Childo Thomas.