Germans dels anys
Roger Pera i Sergi Zamora repeteixen com a actors en el musical ‘Germans de sang', una producció que enguany celebra els 20 anys de l'estrena a Catalunya
L'adaptació ha obligat reduir
els vuit músics a un sol pianista; s'ha compensat incorporant cors
Torna Germans de sang, en versió íntima. El director Ricard Reguant afirma que han calgut tres anys perquè els agents de Willy Russell (autor del musical) els donessin permís per fer una adaptació intimista d'aquest espectacle que des del 1988 només genera èxits –l'obra s'havia estrenat cinc anys abans, sense que fos comprès el seu format i la partitura atípica–. Si se n'ha aconseguit fer una versió que elimini l'espectacularitat per donar preponderància a la interpretació i la història és gràcies sobretot al fet que el mateix Russell considera que la versió catalana del 1994 (amb Reguant, Roger Pera, Sergi Zamora i també Àngels Gonyalons, Gemma Brió i Joan Crosas de protagonistes) constava, a l'època, com la millor producció. Des d'avui, el Teatre del Raval torna a presentar un musical de petit format. La nova versió retalla d'uns 20 minuts l'original i, d'entrada, es planteja estar en cartellera fins a mitjan març, tot i que els responsables confien a prorrogar-la per la demanda del públic. Dijous ja estaven esgotades totes les funcions prèvies.
Del repartiment actual, tots menys Lucía Torres coneixen la versió del 1994. Quan es va representar ella tenia sis anys, s'excusa. De tota manera, confia que la peça atrapa “per la història”. Efectivament, el drama està assegurat: una dona decideix donar en adopció un dels seus dos bessons. Tot i que la mare natural i l'adoptiva facin tots els esforços perquè mai es trobin, el destí fa que acabin sent germans de sang. La història narra els 35 anys de vida d'aquests bessons i com es van creuant, sense necessitat de saber tota la veritat del seu passat.
Al costat de Reguant, Pera, Zamora i Eduard Doncos van participar activament a Germans de sang. Doncos feia un paper petit i ara ha prosperat i fa de ganàpia de la colla. A la majoria dels actors que avui aixequen el musical aquest títol els va marcar notablement. A molts, els va ajudar a decidir que es volien dedicar als musicals. És el cas d'Isa Mateu i també de Benjamí Conesa –tot i que ell ja quedés captivat amb el mític Mar i cel, de Dagoll Dagom, del 1988–. Cal esmentar la cantant del grup de pop rock La Porta dels Somnis, Virgínia Martínez (Sra. Johnstone), que assumeix el personatge de Gonyalons. Accepta el repte i evita imitar-la. Xavier Ribera-Vall substitueix Joan Crosas de narrador.
En l'adaptació musical de Dani Campos ha calgut transformar l'orquestra de vuit músics en un sol piano. Per no perdre massa matisos en la reducció, han incrementat els cors en temes com ara Facilitats de pagament. Reguant protesta contra els que pensen que és un despropòsit rescatar un musical d'èxit: “Bé que es programen contínuament Ibsen, Txèhov i Shakespeare, i ningú se n'exclama.” El temps li ha jugat a favor, a més, perquè hi ha un tema sobre la crisi, que avui hauria de ser “un himne”.
LA XIFRA
Tercer musical de caràcter en els últims tres anys
El Teatre del Raval va néixer el 2007 reivindicant-se com un escenari per al teatre social, amb una cartellera compromesa amb les desigualtats. Ara, segons celebra Empar López, ha trobat un reconeixement com a escenari de musicals ben personals, que col·lateralment també són sensibles a conflictes socials. La vampira del Raval (2012)
va ser el seu primer gran èxit: era el lloc ideal on fer un retrat –evocant prou un grotesc Sweeney Todd, en clau barcelonina–. Aquesta tardor han tornat amb un èxit: Goodbye, Barcelona. El musical, que és la seqüela d'un llibret estrenat a Londres, anys enrere, sobre el voluntarisme de les Brigades Internacionals, arribades a Barcelona per lluitar contra el franquisme, avantsala del feixisme, que ja bategava al cor d'Europa. L'èxit d'aquesta producció ja avança que tindrà reposició la temporada
vinent també al Raval.
Ricard Reguant considera que el Teatre del Raval és ideal per a musicals íntims, en què bategui la història i la interpretació per sobre de l'espectacularitat. De fet, Reguant aventura que es podria convertir en una Factory Chocolate, un petit escenari de Londres on es reposen en versió íntima els grans èxits de West End.