Manipulació que enfanga, a raig

Aquesta versió, prou lliure, del clàssic d'Ibsen està cridada a rebentar la taquilla. Perquè el treball dels actors, de tots, és impecable. Perquè juga amb un espai espectacular que es transforma de jardí de l'Edèn en clavagueres immundes. L'aigua, tan bàsica per al desenvolupament de la història –el director d'un balneari pròsper descobreix que les aigües estan contaminades– és un personatge més. I, del repicar de pedres joiós, acaba negant tot amb una aigua fosca que cau a raig per grans canonades. Espectacular i coherent amb la trama.

La famosa assemblea de la versió que signen Mayorga i el mateix director no ofereix cap dubte. Tot el públic coincideix amb la valentia del que serà titllat com a enemic del poble i de la capacitat de manipular la voluntat popular del seu germà i alcalde, així com dels que el van animar a fer públic el seu descobriment. Aquesta contundència tan pedagògica, pròpia de finals del segle XIX, gaudiria, avui, d'una certa ambigüitat per generar una certa controvèrsia. Avui es creu en la gamma de grisos i es rebutja, d'entrada, el discurs del blanc o negre. Sí que coincideix i fa pensar la potència de la majoria, que no escolta raons. No convencen gaire les cançons (inspirades en peces poètiques d'Ibsen) cantades pel capità de vaixell. Perquè, si vol tocar la fibra del'emoció, seria millor cantar amb una guitarra o a capella, i no amb un so electrònic espectral de fons. També el paper de la dona no té suficient pes. A la versió de fa un anys de Les Antonietes (i que patia en part de mantenir el to massa elevat de l'autor) a l'última rèplica: “L'home fort és el que està més sol.” La dona s'hi abraçava, sense dir res: era ella qui decidia seguir la sort de Stockmann. En canvi, en aquesta versió d'ara, ben contemporània, (amb alguns barbarismes injustificats) la dona calla i empassa.

Tot i això, l'obra llisca ràpida i és un plaer veure combatre bèsties ferides com ara Arquillué, Apilánez, Casamajor, Derqui, López i companyia. L'enveja sí que és fosca i putrefacta.