L'art del món té cita a Barcelona

Si no hi ha imprevistos d'última hora, d'aquí a un any exacte Barcelona farà festa grossa amb la inauguració del Museu de Cultures del Món. Hi ha pressa, sí, però més i tot il·lusió per obrir aquest nou equipament que presumeix de model únic. En un mateix recinte, farà lluir l'essència artística d'entre una trentena i una quarantena de cultures diferents de quatre continents: Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania. Molt més obert, per tant, que el desaparegut Museu Barbier-Mueller, dedicat exclusivament a l'art precolombí, la pèrdua del qual –va tancar el 2012– va deixar un buit i una tristor immensa en el mapa cultural de la capital catalana.

Els bells palaus del Marquès de Llió i Nadal, actualment sense cap contingut, situats al carrer de Montcada, just davant del Museu Picasso, seran la seu del nou museu, que es nodrirà fonamentalment dels fons de la Col·lecció Folch, en mans de l'Ajuntament gràcies a un acord de cessió per vint anys. Del total de 550 peces que integraran l'exposició permanent, 379 portaran el pedigrí de la marca Folch. És tan sols una petita selecció d'uns fons molt més rics –2.300 objectes– que aniran rellevant-se el protagonisme en les successives renovacions de l'exposició permanent.

També, com ja s'havia anunciat, hi haurà una presència important de tresors no europeus custodiats fins ara pel Museu Etnològic. 117 peces deixaran Montjuïc i s'instal·laran al carrer de Montcada. La col·laboració entre els dos museus serà màxima. El Museu de Cultures del Món tindrà les seves sales de reserva a l'Etnològic. I, tot i que encara no està decidit, és possible que fins i tot arribin a compartir el mateix director.

Tot just ara acaba de transcendir que dues col·leccions privades notables s'han avingut a deixar algunes de les seves joies més significatives per contribuir a l'excel·lència del nou museu. El gest l'han fet les col·leccions de la Fundació Arqueològica Clos i Duran/Vall-llosera. Ambdues aportaran 61 peces de manera “temporal i gratuïta”, va explicar ahir Jaume Ciurana, el tinent d'alcalde de Cultura. No es descarten més incorporacions per l'interès que tenen “diverses institucions del món” pel projecte barceloní.

Aquest interès es reflecteix de manera evident en l'equip d'especialistes de primera consideració internacional que ha aconseguit reunir l'Ajuntament. Tots ells, doncs, còmplices d'un museu que es nega a ser considerat de segona categoria.

Als prop de 3.000 metres quadrats dels dos palaus s'hi podrien sumar uns 300 metres quadrats més si prosperen les negociacions que està duent a terme el consistori amb el propietari d'una planta baixa que dóna al carrer dels Banys Vells. La idea és que tot (palaus i, si s'arriba a l'acord d'adquisició, aquest tercer espai) estigui connectat, de tal manera que els visitants no tinguin mai present en quin interior es troben. La connexió entre els dos palaus ja és, en part, real, però ara han començat les obres que permetran un acoblament més harmònic. Aquests treballs, amb un cost de 4,1 milions d'euros, culminaran a la tardor, moment a partir del qual ja es podrà començar a abordar el muntatge de les peces.

Al museu s'hi accedirà pel palau Marquès de Llió. A la planta baixa, s'hi desplegarà la proposta expositiva dedicada a Àfrica. La primera planta estarà reservada a Oceania i a Àsia, un continent tan divers que també ocuparà una part de la segona planta. Aquí culminarà el recorregut amb el muntatge sobre Amèrica.

L'exposició permanent serà la principal raó de ser del museu. Josep Lluís Alay, director de Patrimoni, Museus i Arxius, va emfasitzar ahir que cal imaginar-se un museu “molt transparent”, amb vitrines que no perseguiran res més que ressaltar la bellesa de cada peça. Però centrar totes les energies en l'exposició permanent equivaldria també a enterrar el museu, cosa que s'evitarà amb un dinàmic programa d'exposicions temporals que tractaran temàtiques en un sentit universal, és a dir, sense excloure la cultura europea o occidental. Escriptures, comissariada per Miguel Peyró, serà l'exposició inaugural, amb l'ambició d'escodrinyar els textos escrits com a representacions complexes i reveladores de les diferents societats que les utilitzen, més enllà de ser simples eines gràfiques per a la difusió d'informació.

A més, als espais de lliure accés de la planta baixa, es mostraran diverses exposicions de petit format que presentaran la història de les col·leccions i el perfil humà i científic dels seus creadors. Una història, sens dubte, apassionant, que es remunta a l'any 1949, quan l'Ajuntament de Barcelona va inaugurar el Museo Etnológico y Colonial, amb August Panyella com a director. Les col·leccions es van farcir sobretot de les campanyes d'expedicions etnologicoantropològiques a diferents indrets d'Àsia, Amèrica, Àfrica i Oceania impulsades per l'Ajuntament fins al 1976. Algunes d'aquestes missions les va sufragar el químic i empresari Albert Folch, que en els mateixos viatges va erigir la seva pròpia col·lecció. Folch va reunir els seus tresors amb la fidel col·laboració de l'escultor Eudald Serra, el seu gran assessor. Una immensa col·lecció que ara vestirà de gala el Museu de Cultures del Món.

Una altra d'aquestes exposicions complementàries remarcarà el valor arquitectònic i històric dels dos palaus que allotjaran el museu. I, estirant d'aquest mateix fil, s'incidirà en la dimensió urbana i social del carrer de Montcada com a exponent del dinamisme econòmic i social de la Barcelona medieval, però també de la moderna i contemporània.