“No sé res, sóc molt nova a l'ofici”

Ha estat un any increïble. La idea d'estrenar a Berlín ja era impensable. Hem viatjat per tot el món, hem rebut alguns premis, hem pogut estrenar amb molt poquetes còpies aquí, però finalment ha arribat el reconeixement bastant espectacular de la gent de l'Acadèmia, perquè és una pel·lícula molt petita, molt humil, que no fa gala de grans mitjans tècnics... Estic molt sorpresa per l'aposta de l'Acadèmia per aquest tipus de cinema.

Sí, comences a veure la gent que hi ha allà, que fa molts anys que s'hi dedica, i et sents com la nouvinguda, però també et sents molt ben acollida. No sempre et trobes aquest suport a la gent que acaba d'arribar.

Jo crec que s'ha reflectit en La plaga, no per la pel·lícula en si, sinó perquè és un tipus de producció que utilitza els recursos de la manera més humana possible, sense malbaratar mitjans tècnics, treballant molt de temps i a fons sobre un tema que, a més, ens afecta a tots.

Quan ens va tocar el de millor direcció no m'ho podia ni creure, em sento una principiant que no sé res, sóc molt nova al meu ofici. Vaig pensar que si em donaven el de millor pel·lícula, no tornaria a sortir sola, no diria res més i el compartiria amb ells. I vaig sortir disparada a buscar-los, no sabia ni on eren!

Sí, van venir a Berlín, però això ha estat més espectacular per a ells, perquè és a casa, la gent els reconeix, comencen a valorar les seves feines, les coses que fan, la gent s'interessa pel camp, els demanen com van les mongetes... Coses que no els preguntaven mai i que ara de sobte són importants. Això em fa molt contenta. Estan com en un somni.

Gallecs està igual, però ells a poc a poc van fent camí: treballen la terra i intenten fer-se un lloc en l'agricultura ecològica, que és molt difícil.

Si hem de definir la nostra vida en aquests últims moments, realment sí que podríem dir que té a veure amb el gènere fantàstic amb happy end. Però l'ambient de la nit de la gala és molt irreal, té molt poc a veure amb el que vivim cada dia. Que la gent no es pensi que aquest és el nostre entorn, nosaltres treballem moltíssim en condicions molt precàries, hi ha molt d'atur, i per fer bé la feina has d'abocar-hi tota la teva vida. Allò d'ahir és una excepció.

No està gaire avançat, pensava que aquest any hauríem tingut temps de treballar-hi, però n'hem tingut poc. Tenim una idea molt general de fer un projecte sobre el turisme europeu a Àfrica. En concret, hem estat bastant per una zona del Senegal on hi ha força turistes. Tenim la idea de fer un projecte allà, molt en la línia de La plaga, d'intentar trobar històries allà, amb personatges reals, però potser intentar anar una mica més enllà amb les trames dramàtiques.

Ahir pensava molt en la gent que ha estat treballant en el màster en documental de creació de la Pompeu Fabra, especialment el Joaquim Jordà, i tota la línia que va obrir: José Luis Guerín, Mercedes Álvarez, Isaki Lacuesta... Sentim per primera vegada que pel·lícules que surten del màster i de tota aquesta escola, tota aquesta família que experimentem amb el documental i l'intentem portar més enllà del reportatge, els ha arribat un reconeixement de l'Acadèmia com a millor pel·lícula; han sortit una mica de les caselles del documental. Me n'alegro molt per tots ells, també.