Sacrifiqueu les guitarres

Vam marxar amb el dubte de si la posada en escena de Sacrifiqueu la princesa encaixa més en una sala d'encís modernista del Palau o, més aviat, en una discoteca d'extraradi, però amb la certesa –en qualsevol cas– que, la jugada de fer prevaler els teclats en detriment de les guitarres, a Jaume Pla (acompanyat en aquesta gira per Guillermo Martorell de Mr. Hubba & El Mono Inventor a la guitarra i els teclats, a més dels habituals Miquel Sospedra al baix i Aleix Bou a la bateria electrònica) li ha sortit rodona.

El bisbalenc, que duia un any i mig sense fer concerts, va comparèixer amb uns teclats enormes i amb llumetes penjats al coll, més o menys com els que el seu idolatrat Neil Young lluïa en la polèmica gira de Trans, i durant quasi dues hores va fer passar el seu repertori pel sedàs de l'electrònica sense perdre en l'aventura el segell 100% Mazoni.

Més neguitosos, segurament, perquè els sintetitzadors i altres artefactes no els deixessin penjats que no pas per la condició que tenia el bolo de première, Mazoni –engalanats, tots ells, amb camises cubistes– van anar refilant el seu sisè disc d'estudi, tot fent-nos adonar, per cert, que més enllà del cop de timó instrumental, Sacrifiqueu la princesa amaga algunes de les millors lletres que Pla hagi escrit mai, com és el cas de la juganera A.I.L.O.D.I.U.

Mazoni, desendollats, van estrenar també dues rareses publicades en single el 2012, Magranes molt i Purgatori, entre el pocs moments en què Pla va tocar la guitarra, i un dels grans dubtes de la gira, el de si cançons eminentment de guitarres com Eufòria o No tinc temps, aguantarien tot l'embolcall electro, es va esvair amb claredat.

Marqueu-vos en vermell al calendari les altres dates del tour. Aquesta gira promet i és prou clar que anirà a més.