El trajecte de les arrels

L'any 2006 va ser un veritable annus mirabilis per a Jordi Llavina perquè va prendre la determinació audaç de refundar la seva obra en donar-se a conèixer com a poeta. Des d'aquell moment, Llavina ha col·locat la lírica al centre del seu món literari i ha anat desplegant una producció poètica de màxim interès que despunta per la coherència, la humanitat, la profunditat, la inquietud i la bellesa.

Cada nou poemari de Llavina ha representat una nova singladura, un nou repte. La corda del gronxador (2006) va significar la consolidació de la seva veu lírica. Dietari d'un setembrista (2007) explorava l'arquitectura del llibre de poemes com a conjunt. País de vent (2011) investigava la pluralitat dels possibles registres expressius de la veu del poeta. Vetlla (2012) era una contribució substanciosa al poema llarg modern en català, un subgènere que està experimentant una revifalla potent gràcies a poetes com ara Enric Casasses, Carles Camps Mundó, David Castillo, Antoni Clapés, Dolors Miquel, Josep Pedrals, Antoni Marí, Albert Mestres, Vinyet Panyella, Víctor Sunyol i molts altres.

I ara Llavina ens ofereix el seu cinquè recull, Contrada, un cicle tancat o suite de quaranta sonets, escrits en més o menys ràpida successió. De fet, ben mirat, Contrada forma una mena de díptic amb Vetlla, perquè els dos poemaris exploren els dos pols oposats de la creació poètica: l'expansió narrativitzada i la concentració lirititzada. Però la qüestió dels vincles entre els dos reculls és més subtil encara, ja que a Vetlla Llavina intenta lirititzar el poema llarg narratiu, mentre que a Contrada prova de narrativitzar el lirisme profund del sonet. A més, tant Vetlla com Contrada palesen forts contagis del món del memorialisme, de la confessió autobiogràfica o el dietari personal.

En un epigrama del 1936, Frost va confessar: “Deixeu que el caos desfermi la seva tempesta! / Deixeu que les formacions de núvols abundin! / Jo espero la forma.” Per Frost la forma poètica servia com a eina per contrarestar el caos i la turbulència de la realitat. Llavina s'acull al sonet per raons semblants: la constatació del sentit de l'ordre i la tradició, la recerca de garanties vitals i l'estímul a la imaginació.

Llavina s'ha proposat, amb èxit, l'agosarada tasca de flexibilitzar el sonet –el ritme, la rima, la construcció interna, l'estructura externa– i reconduir-lo cap a l'aptesa com a vehicle d'expressió natural i legítima per la poesia contemporània. I des de la reconducció assegurada del sonet, el nostre poeta ha sondejat un ample ventall de temes actualíssims que inclou la realitat, la natura, la vida, la mort, la malaltia, la sofrença, la destrucció, la mediació, el renaixement, el pas del temps, la identitat, l'alteritat, l'amor, les arrels, la poesia, la llengua, el coneixement, la consciència, la moral, les emocions...

Contrada és, al mateix temps, una valuosa aportació a la intensa obra poètica en marxa de Jordi Llavina i a la poesia catalana actual en general.