Exercici de culteranisme

L'Ètica rau al catàleg de Crims.cat perquè els editors l'han trobada prou interessant com per a publicar-la i perquè l'autor tria com a excusa de la narració les activitats d'un pertorbat que mata.

L'execució de l'exposició obliga a classificar aquesta novel·la en funció del seu continent –la redacció– i a deixar de banda el gairebé testimonial contingut –el cas criminal que s'hi relata.

L'Ètica es presenta com un exercici intel·lectual amb voluntat culteranista prenyat de retòrica xorigueresca que respon, gairebé en la seva totalitat, a la posada en pràctica d'una disciplina basada en un qüestionament incessant basat en l'autoreferència que genera un bloc uniforme proper a les propostes de l'hermetisme –en el sentit literal del mot.

No ha de ser aliena a aquest fet literari la condició de l'autor com a llicenciat en Filosofia i com a especialista en Estètica. La seva formació, que impregna el seu producte narratiu més enllà de qualsevol dubte raonable, pot ser, però, un bastó a les rodes que fa giravoltar quan trasllada el seu univers intel·lectual a la contundència sòlida sotmesa a l'escrutini impietós de la visita casual i desprevinguda.

La solidesa sense fissures de la seva manera de fer, que testimonia la inqüestionable i potser extenuadora dedicació a la redacció, esdevé pesant i lleugerament exhibicionista i aniquila sense pietat algunes de les pautes que tendeixen a afegir interès a una lectura –ni que sigui des dels pressupostos de la convencionalitat més vulgar–: la uniformitat en les veus del narrador i dels protagonistes, que afecta sense reserves uns diàlegs sotmesos a la causa declamatòria de l'autor, esdevé aclaparadora i genera un paisatge mental uniforme en què s'instaura de manera irremeiable l'homogeneïtat de la veu a què se segueix. És així com l'autor rebla els claus amb què segella l'embolcall d'un missatge que cal buscar no en el fons ans en la forma.