La guerra, en quatre llibres
La sèrie “Diari d'una ocupació”, sobre els últims dies de la Guerra Civil a Catalunya, es convertirà en quatre llibres que arribaran al quiosc a partir del 6 d'abril
Els llibres arribaran al quiosc amb el diari els dies 6, 13 i 27 d'abril i el 6 de maig
Es poden encarregar pel web i telèfon i els
subscriptors tindran un 25% de descompte
La sèrie Diari d'una ocupació, que aquest diari publica des del 20 de desembre de l'any passat i fins a l'1 d'abril, es convertirà en quatre llibres, editats per El Punt Avui i Cossetània, que sortiran al quiosc els dies 6, 13 i 27 d'abril i el 6 de maig. Els llibres, però, ja podran encarregar-se a partir del diumenge 16 d'aquest mes mitjançant el web del diari www.elpuntavui.cat o des del dilluns dia 17 trucant a El Club del Subscriptor, al telèfon 902 221010, en horari d'oficina. De fet ha estat l'interès de molts lectors i subscriptors el que ha portat a l'edició d'aquesta sèrie, que es dividirà en quatre llibres de 160 planes cadascun.
El preu de cada llibre, que es podrà comprar de manera individual al quiosc, serà de 9,95 euros, El preu de la col·lecció de quatre llibres, que ja es podran encarregar el dia 16, serà de 39,80 euros per als lectors que els recullin a les oficines d'El Punt Avui de Barcelona, carrer Diputació 284 quart pis, o de Girona, carrer Santa Eugènia 42. Si els llibres es volen rebre a domicili caldrà pagar 5 euros per despeses d'enviament.
Oferta per al subscriptor
Els subscriptors d'El Punt Avui i El 9 Esportiu de Catalunya que ho desitgin podran encarregar o comprar els quatre llibres amb un descompte del 25% sobre el preu de venda al quiosc. El preu dels quatre llibres per als subscriptors serà de 29,85 euros, sense cost addicional si recullen els llibres a les oficines del diari.
Diari d'una ocupació és una mirada sobre els últims dies de la Guerra Civil a Catalunya, i al marge de reflectir l'avançament de les tropes franquistes pel Principat, intenta explicar l'exili, primer interior i després cap a l'Estat francès, no només de desenes de milers de combatents, sinó també de les seves famílies. També vol reflectir el que va ser el començament d'una llarga dictadura comandada pel general Franco. En aquest sentit, després del dia a dia de la guerra i de la duresa de l'exili, també es reflecteix el patiment dels catalans als camps de concentració de Catalunya del Nord i fins i tot el paper que molts combatents van jugar a la resistència o el que va conduir a molts d'ells als camps d'extermini nazis.
La sèrie, que ha estat dirigida per Joan Villarroya, catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona, narra també com les ciutats catalanes van ser castigades de manera sanguinària per l'aviació dels aliats de Franco, en el que va ser un banc de proves per a la Segona Guerra Mundial, que esclataria poc després d'acabar la Guerra Civil espanyola. Els capítols recollits en els quatre llibres han estat escrits per periodistes del diari i també per diversos historiadors com el mateix Joan Villarroya, Carles Santacana, Queralt Solé, Adrià Cabezas, Oriol Dueñas i David Tormo.
Al marge de les batalles que ocupen els primers capítols, la sèrie recull com va ser la vida quotidiana d'aquell període fosc, com es va passar el tercer Nadal en guerra o la descripció de com jugaven els nens catalans a la fase final de la República, encara que els seus dirigents van instar els ciutadans fins al darrer moment a la resistència. Els dos últims llibres se centren en l'inici de la dictadura, en la descripció de la repressió, amb capítols dedicats als afusellaments, els batallons de treballadors i la feina bruta en tots els àmbits contra la llengua i la cultura catalanes, una vegada l'elit política i intel·lectual de casa nostra es va haver d'exiliar. També es fa un repàs del que va suposar l'emigració per a tots aquells catalans, molts dels quals no van tornar a trepitjar el seu país.
A Catalunya les llibertats van quedar anorreades, la llengua i la cultura prohibides i va començar una etapa de foscor amb la imposició d'un règim únic amb una ideologia feixista que no només va allargar la guerra per perjudicar els perdedors sinó que va perllongar la repressió i la injustícia més de tres dècades, que en els primers anys també van ser de fam i de misèria. Després, passats els anys 60, consolidada la dictadura per la no intervenció dels aliats, que van veure en el dictador una manera de frenar el comunisme en aquella època de guerra freda, el règim va rebaixar alguns controls, però va mantenir el terror fins al darrer sospir de Franco.
L'ofensiva final contra Catalunya
L'escriptor Pere Calders, que va viure i patir la guerra i l'exili, va deixar escrit que calia recordar tot el que va passar aquells anys i perdonar fins on fos humanament possible, però que una tragèdia com la Guerra Civil espanyola no es podia oblidar mai “perquè ens hi jugaríem massa coses”. Aquesta és, doncs, la voluntat de ‘Diari d'una ocupació', una sèrie de quatre llibres que recullen els reportatges que es publiquen a El Punt Avui des del 20 de desembre del 2013 fins a l'1 d'abril del 2014, coincidint amb el 75è aniversari d'aquella tragèdia. En el primer volum es recullen els preparatius per al trencament del front del Segre i l'inici de l'ofensiva final de les tropes franquistes contra el Principat de Catalunya fins a l'ocupació de Tarragona i Reus. La sort de la República, i amb ella la de Catalunya, estava dada i beneïda.
Acaba la guerra, comença l'exili
La voluntat de no oblidar el que va passar a casa nostra entre el 1936 i el 1939, quan elements facciosos es van aixecar en armes contra el poder constituït i van posar fi a les llibertats com a poble de Catalunya i a les individuals dels seus ciutadans, és la força que mou aquesta sèrie de quatre llibres. En aquesta segona entrega, s'hi pot trobar el dia a dia de la fase final de l'ofensiva contra Catalunya i també el començament de l'exili, primer interior i després cap a l'Estat francès, de combatents i de les seves famílies, en el que va ser l'inici de la diàspora republicana. Un retrat de la derrota en què Catalunya va perdre les llibertats però també tota una generació d'homes i dones, un capital humà que, com explica el periodista i historiador Carles Ribera en el pròleg, es va perdre de manera irremissible.
La llarga nit del franquisme
Mentre Europa començava la seva pròpia lluita contra el feixisme i es preparava per resistir i combatre el totalitarisme de Hitler i de Mussolini, l'Espanya de Franco es tancava en les seves fronteres en una falsa i mal dissimulada neutralitat, i sota el domini d'un exèrcit controlat amb mà de ferro pel dictador s'imposava la doctrina falangista germana del nazisme i de les camises negres italianes. Catalunya havia quedat anorreada, la seva llengua i la seva cultura restaven prohibides, la seva joventut es podria en camps de concentració o havia marxat a l'exili, i qui s'havia significat durant la República era passat per les armes. La darrera entrega de ‘Diari d'una ocupació' explica totes aquestes coses i acaba amb una anàlisi des de l'actualitat del que va significar aquella guerra en la qual tots els catalans hi van acabar perdent.
‘Dies irae'. El franquisme a Catalunya
El dia 10 de febrer del 1939, després de més de dos anys de guerra, les tropes del general Franco van declarar formalment acabada la campanya militar contra Catalunya, encara que hi va haver combatents republicans a la zona pirinenca que fins tres dies més tard no van travessar la frontera pel coll d'Ares. És en aquest punt en què s'inicia el tercer llibre de la sèrie. La República encara volia resistir, però amb l'ocupació de Catalunya estava tocada de mort. A casa nostra, perdudes les institucions pròpies i exiliats els seus dirigents i intel·lectuals, començava amb tota la seva intensitat la dictadura franquista, cruel i venjativa amb els perdedors i disposada a imposar una ideologia, una llengua i una pàtria. Era també l'hora de les detencions, les delacions i els primers afusellaments dels qui van ser fidels a la legalitat.