cultura

‘Reggae' amb ferum de purins

Oques Grasses, erigits en fenomen comarcal l'estiu passat, retornen amb ‘Digue-n'hi com vulguis'

Enèsim “grup revelació” de la música en català, Oques Grasses van tenir unes quantes núvies després de protagonitzar, amb més de setanta bolos, una de les gires de més èxit de l'estiu passat a Catalunya. Amb management de Fourni (productora de La Troba Kung-Fú) i Chesapik (Las Migas, Very Pomelo, Lagartija Nick) de discogràfica, el septet d'Osona renova ara el seu particular “reggae a la cassola” amb Digue-n'hi com vulguis, un segon disc que passegen aquests dies arreu de Catalunya. “Tot i que hem picat molta pedra fins arribar fins aquí, el que hem viscut aquests últims mesos està molt per sobre del que havíem imaginat”, admet Guillem Realp, baixista d'un grup amb gent de Roda de Ter, Gurb, Centelles, Vic i Taradell. “De cop i volta ens trucàvem, ens van començar a sortir bolos... No hi sabem trobar el motiu més enllà de la convicció que, a vegades, quan fas les coses perquè et motiven, tens recompensa.”

Digue-n'hi com vulguis, fresc i divertit, juga amb un reggae obert a tota mena de fugues estilístiques, amb reminiscències al que fan La Troba Kung-Fú o feien Umpah-pah, infal·lible quan toca escalfar-lo dalt d'un escenari. “El meu primer concert com a músic va ser a l'U-Zona Reggae de Torelló”, assenyala Realp. “Allò era mític, ja no es fan coses així en aquesta comarca.”

Influïts “tant per la forta ferum de purins com per la boira intensa” d'on provenen, Oques Grasses tenen l'origen en els concerts que feia de bar en bar, i en pintoresc format d'home orquestra, el seu cantant i guitarrista: Josep Montero. “Anava pel seu compte amb bombo i guitarra i, esporàdicament, ens hi sumàvem altres músics. Un dia anant de festa a Girona recordo que li vam dir que havia de fer d'una vegada una banda amb cara i ulls. De cop i volta ens vam trobar gravant i, des de llavors, tot ha anat molt ràpidament”, assegura Realp. I si el debut es deia Un dia no sé com, la seqüela s'anomena Digue-n'hi com vulguis. “No som gaire bons posant títols, oi?”, diu, i somriu, Realp. “La idea és que, a les nostres cançons, la gent li atorgui el significat i l'ús que li convingui. Poden fer-ne el que vulguin.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia