Una poesia que s'estendrà com un virus

“Donaria tota la meva obra per un vers de Vinyoli”, va dir un dia Salvador Espriu a la dona del poeta. Tanmateix, Vinyoli continua a l'ombra de l'autor de La pell de brau, tal com demostra l'agenda magra que servirà per commemorar enguany el centenari del seu naixement, que coincideix amb el trentè aniversari de la seva mort. Magra en comparació amb el desplegament realitzat durant l'Any Espriu, celebrat el 2013, en què es van arribar a organitzar prop de vuit-centes activitats, que es diu aviat.

“Cap Any és idèntic i tots tenen una repercussió diferent”, es va justificar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, davant els comentaris d'alguns periodistes que qualificaven l'Any de “modest”. “Espriu va més enllà de la literatura”, va reblar el conseller. “Són dos poetes diferents, però no es pot dir que l'Any sigui modest, perquè inclou un projecte audiovisual i una obra de teatre que tindrà Vinyoli de protagonista”, va defensar el poeta Jordi Llavina, comissari de l'Any.

Enfocat pel conseller com “un procés víric positiu”, l'Any Vinyoli té per objectiu “enfortir la presència de Vinyoli en la vida literària del nostre país”. La qüestió és que tampoc hi ha cap pressupost previ assignat: “Sortirà de la reserva de recursos del conjunt de les institucions implicades.”

“Treballarem de manera transversal per incorporar Vinyoli a tots els programes de la institució”, va dir Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Un portal digital (www.vinyoli.cat) vertebrarà tots els recursos que es generin durant l'any per posar-los a disposició del públic, que el pot utilitzar de material pedagògic. També inclou una extensa informació biobibliogràfica i serveix d'aparador de les propostes escèniques al voltant del poeta. S'hi pot consultar l'agenda, que està –en paraules de Borràs– “en continu creixement”.

“Vinyoli no és prou popular per la importància que té”, pensa Llavina. Per donar-li més visibilitat, el comissari ha pensat en quatre àmbits d'acció: les escoles, amb la preparació d'un seguit de materials pedagògics; els mitjans de comunicació, “força assegurat perquè Vinyoli genera moltes sinergies i complicitats”; l'Acadèmia, amb la celebració del II Simposi Internacional (el primer es va fer fa deu anys coincidint amb el desè aniversari de la seva mort), i la Música i la Rapsoda, amb una colla d'espectacles: “No hem d'oblidar que molts cantants, com ara Maria del Mar Bonet i Toti Soler han musicat els seus versos.”

Pel que fa a les edicions, Grup 62 està preparant una edició del centenari amb La Butxaca que tindrà un pròleg de l'Enric Casasses. La reedició està recorregida i hi han afegit, a més, unes traduccions de Vinyoli de Nietzsche. Està previst que surti al maig. També es potenciaran les traduccions de Vinyoli a altres llengües (fins ara s'ha traduït al castellà i al francès).

Música i dansa

L'acte central de l'Any Vinyoli se celebrarà el 3 de juliol coincidint amb el dia del seu naixement. “És un espectacle d'una hora i quart de durada en què s'encadenaran els personatges que van relacionar-se amb Vinyoli, dues o tres actuacions musicals i els parlaments de les autoritats”, va explicar Llavina. L'espectacle tindrà, a més, una “píndola de dansa”, va indicar Borràs. El mateix dia s'inaugurarà un Espai Vinyoli a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners.

Els dies 4 i 5 d'abril se celebrarà el I Festival Domini Màgic de Poesia amb la presència, entre d'altres, de Maria del Mar Bonet, que cantarà versos de Vinyoli (5 d'abril). També es retrà homenatge al poeta J. Luis Panero, que en el seu llibre Galería de Fantasmas va dedicar un dels poemes a Vinyoli.

A banda, es muntarà una exposició itinerant constituïda de sis roll-ups, “una visita guiada per la vida i obra del poeta” que girarà per biblioteques i altres centres. Altres accions són les que es faran per Sant Jordi a Ferrocarrils, amb una lectura poètica subterrània al vestíbul de l'estació de Plaça Catalunya, o bé la lectura de Domini màgic al Parlament l'11 d'abril.

Un autor rilkeà

Joan Vinyoli (Barcelona 1914-1984) està considerat la veu lírica més influent en tota la literatura posterior a ell. Orfe de pare als 4 anys, va anar a viure amb la seva mare a Sant Joan Despí, però als 8 anys va tornar a Barcelona, on va cursar estudis a l'escola dels jesuïtes del carrer de Casp.

Va estudiar comerç, i el 1930 va entrar a treballar a l'editorial Labor, on es va estar fins l'any 1979 exercint càrrecs diversos. Va traduir Rilke de l'alemany, un treball considerat excel·lent.

Va estiuejar a Santa Coloma de Farners en la seva infantesa i posteriorment, els anys seixanta, a Begur, on han instaurat una Ruta Poètica Vinyoli des del 2011.

La seva producció poètica passa per una primera etapa, que va del 1937 al 1963, marcada pel mestratge de Riba i Rilke, i una segona, de maduresa i plenitud poètiques, que va de 1970 a 1984. En aquest segon moment la seva poesia fa un gir existencialista. Alguns dels seus títols són Tot és ara i res (1970), Vent d'aram (1976) i Passeig d'aniversari (1984). En vida va rebre diversos reconeixements, com ara el Crítica Serra d'Or quatre vegades (1976, 1977, 1981 i 1985), el Premio Nacional de las Letras (1985), el Ciutat de Barcelona (1985) i la Creu de Sant Jordi (1976).