El llegat dels antics coptes

És una col·lecció única. Al Museu de Montserrat, i fins al 2 de novembre, es pot veure una exposició inèdita, de teixits coptes. Mostra el procés d'estudi i restauració que hi ha al darrere d'aquestes peces, donades al monestir l'any 1999 per la família de Ramon Soler Vilabella, el col·leccionista que les va reunir. Els teixits coptes del Museu de Montserrat. La col·lecció Soler Vilabella posa de relleu el valor d'un conjunt de peces –provinents d'aixovars funeraris d'Antinoe (Egipte)–, que no té equivalent a l'Estat. Les datacions van del s. III al s.VIII dC. El comissari de l'exposició, Lluís Turell, explica: “Són els únics teixits conservats en l'actualitat que ens serveixen per reconstruir la vida quotidiana. A la Mediterrània antiga tothom vestia igual, però no es troben teixits amb aquest estat de conservació a França o Itàlia. Els trobem a Egipte, per les seves condicions climàtiques, de temperatura i humitat. Han estat menystinguts perquè sempre tindrem l'ombra de l'època faraònica i durant molts anys es va excavar sense fer cas dels teixits coptes.” Els teixits exposats mostren una decoració molt variada. Hi ha formes geomètriques, figures antropomorfes, i també iconografia purament cristiana. En la decoració es troben elements de les cultures romana, bizantina i islàmica, amb les quals conviu el cristianisme. També són il·lustratives les altres peces, com ceràmica, que es troben als dipòsits funeraris.

Lluís Turell dóna alguns paràmetres per valorar la mostra: “A tot el món hi ha més de 300.000 fragments de teixits coptes, peces petites. I a Catalunya es troben les millors col·leccions de teixits coptes de l'Estat espanyol, al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, al Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona i a Montserrat. I la de Montserrat, per què és tan especial? “És molt més petita que altres, té 36 peces, però tenim un context, tenim la procedència. I s'ha de destacar la gran mida de les peces, que les fa úniques.” És un fet extraordinari poder disposar d'aquestes peces íntegres, quan el més habitual era que es venguessin en petits fragments. La col·lecció, recordem-ho, neix de la relació que van mantenir, entre 1907 i 1914, l'egiptòleg Albert Gayet i l'industrial tèxtil barceloní Ramon Soler Vilabella. El responsable de les excavacions, Gayet, va adquirir el compromís amb Soler Vilabella –que donava suport econòmic– d'enviar-li les peces senceres.

La col·lecció és única també pel procés de restauració. El Ministeri de Cultura s'ha fet càrrec de pagar la restauració, a càrrec de l'empresa Kronos Restaura. S'han fet estudis amb llum ultraviolada, radiografies, proves de carboni 14... Ha durat quatre anys. Diu Turell: “No hi ha precedents. No hi ha precedents d'estudis historiogràfics, de contextualització, de peces que estiguin exposades a la sala d'un museu. Per a mi, ha estat, i és, una meravella. Són molts anys de treball en aquesta col·lecció, investigant, lluitant per trobar recursos econòmics per a la restauració...” Un dels trets importants de la restauració ha estat fer possible la datació de les peces. I obrir la porta a noves recerques. “Entre Terrassa, Barcelona i Montserrat podem afirmar que tenim la millor col·lecció de teixits coptes de l'Estat, sense cap dubte. I per la qualitat de les peces, pels estudis historiogràfics i el context ens podem comparar amb el Louvre i el British Museum.”

De l'última campanya, abans de la mort de Gayet, el 1914, Soler Vilabella es va quedar només una peça, com a record. La resta són al Louvre. “Valdria la pena fer uns estudis multidisciplinaris i veure quines peces de les que ells tenen corresponen a la col·lecció Soler Vilabella”, indica Turell. A part de les últimes troballes fetes per Gayet que Soler Vilabella va donar al Louvre, hi ha una part de la col·lecció que encara és en mans de la família.

Pel que fa a l'estructura de l'exposició, es fa un recorregut al llarg de tota la història de la col·lecció, des de les excavacions d'Albert Gayet a Antinoe, entre 1898 i 1914, fins a la donació al Museu de Montserrat, juntament amb l'estudi de les troballes i la restauració, a càrrec de l'Institut de Patrimoni Cultural d'Espanya, que va acabar el 2012.

El primer àmbit reconstrueix, a través de la correspondència original, la relació entre Ramon Soler Vilabella i l'arqueòleg francès Albert Gayet. Des de la primera carta, en la qual es percep l'interès de Soler Vilabella pels teixits que estava trobant Gayet a Egipte i que havien meravellat a tot el món a l'Exposició Universal de París de 1900, fins als girs postals per sufragar una part de les campanyes arqueològiques.

El segon àmbit de l'exposició és una selecció dels teixits més significatius de la col·lecció: teixits d'indumentària, com ara túniques i xals, i teixits de mobiliari, tovalles o cortines. En un tercer àmbit s'explica tot el procés de restauració que s'ha portat a terme: aspiració, rentatge, consolidació, reconstrucció. Així com proves de cromatografia, matèries, densitats, radiografies, ultraviolats. Tots aquests treballs se sumen als estudis historiogràfics, tipològics i cronològics que Lluís Turell, el comissari de la mostra, ha realitzat en la seva tesi doctoral, dirigida des de la Universitat de Barcelona, i que s'integra en un projecte I+D+I de la Universidad Complutense de Madrid.