Sobredosi de melodrama

Una de les definicions que ofereix el diccionari quan es busca el significat del mot melodrama és “situació artificiosament tràgica i exagerada”. Des d'aquesta referència, El far entre oceans és, clarament, un melodrama, ja que presenta una situació molt artificiosament tràgica i notablement i desmesurada exagerada.

Donar per bona la novel·la amb el redactat definitiu és una opció vàlida si es busca l'aprovació d'un públic que se senti a gust amb el potineig inversemblant dels sentiments dels personatges protagonistes, que no dubti a empassar-se sense protestes unes situacions que se situen més enllà de la versemblança i que esperi amb una certa ànsia una versió cinematogràfica elaborada amb permissivitat davant uns nivells de sucre conceptual que atempten clarament contra la salut –espiritual.

L'arrencada és vàlida: un excombatent australià torna a casa un cop acaba la Primera Guerra Mundial i busca en l'ofici de faroner l'aïllament que li ha d'aportar una certa pau a l'esperit, però coneix una noia i la seva vida enfila cap a l'imprevist.

En els primers compassos de la novel·la, una ambientació general plausible i una certa solidesa en els personatges principals generen unes expectatives que s'estronquen aviat: l'aparició d'una barca de rems amb un cadàver i una nena petita marquen un canvi de to que espatlla irremeiablement tot el que li ve al darrere.

A partir d'aquest moment, els personatges esdevenen unidimensionals i progressivament increïbles, i els secundaris que s'hi afegeixen no aporten el contrapunt que caldria per a equilibrar una composició que sotsobra en un mar d'avorriment per una més que presumible manca d'ofici d'una timonera que es revela com a autocomplaent.