Reinventar Kaprow

“Oblida totes les formes artístiques estàndards. No pintis quadres, no facis poesia, no construeixis arquitectura, no adaptis coreografies, no escriguis peces de teatre, no componguis música, no facis pel·lícules i, sobretot, no esperis obtenir un happening si ajuntes tot això a la vegada [...]. La qüestió és crear alguna cosa nova, alguna cosa que, fins i tot, no et recordi ni de manera remota la cultura.” Aquesta és la primera regla del joc per fer un happening, segons l'artista considerat el seu inventor, Allan Kaprow (1927-2006).

El creador nord-americà va escriure el 1966 les regles del happening però feia només uns anys que ell mateix havia eludit les normes de l'art. En el seu origen, Kaprow era pintor, però, influït per la pintura d'acció de Jackson Pollock, es va adonar que en les tensions de la tela hi havia un aspecte performatiu. A partir d'aquí l'artista va portar l'art més enllà de la tela i el va traslladar a la vida quotidiana, deixant l'objecte enrere. Un art immaterial. La seva primera acció va ser 18 happenings en sis parts, del 1959.

Però com es pot portar l'art de Kaprow a un museu? Aquest és el repte que s'ha plantejat la Fundació Tàpies de Barcelona amb l'exposició que dedica a Kaprow, res a veure amb una exposició convencional que exhibeix objectes, sinó més aviat una mena de Festival Allan Kaprow, on les activitats que recreen les activitats de l'artista són més importants que l'espai expositiu de la Tàpies. “No hem produït cap objecte”, es congratula la comissària de la mostra, Soledad Gutiérrez.

El visitant que vagi a la Fundació Tàpies es trobarà amb un espai de treball en què s'han aplegat les còpies dels documents originals de Kaprow que donen les instruccions per portar a terme els seus happenings. Aquest espai de lliure consulta, que pot ser guiada pels assistents de sala, permet que el visitant pugui fins i tot emportar-se les instruccions i realitzar el happening a casa. A la fundació tenen lloc també durant dos mesos happenings, com, per exemple, el cèlebre 18 happenings en sis parts, que ja ha estat recreat durant tres dies per alumnes de l'Escola HEAD de Ginebra, sota la direcció de l'artista Dora García.

Però els límits del projecte travessen els murs de la fundació i s'estenen a l'exterior. Una de les obres de Kaprow més icòniques, Fluid –una paret feta per 20 blocs de gel–, es reconstruirà al pati de la presó de dones de Wad-Ras, amb la participació de les recluses.

Una altra de les recreacions d'Allan Kaprow a l'exterior serà Sweet Wall, la construcció d'una paret amb ciment, pa i melmelada, que es farà a Barcelona, la Jonquera i l'Hospitalet, el 3, 4 i 5 d'abril, respectivament.

Podeu consultar el calendari de totes les activitats del projecte al web fundaciotapies.org.