Autòpsia d'una família americana

La primera novel·la de la periodista Liza Klaussmann té com protagonista una família dels EUA, a què segueix des del mes de setembre del 1945 fins a l'octubre del 1969. Cada part de Tigres en un cel vermell atribueix el punt de vista narratiu a un personatge diferent amb el propòsit de construir una exposició calidoscòpica en què els fets a què es fa referència apareguin amb una composició diferent amb cada cop de canell.

Així, sembla que la voluntat de l'autora és la de combinar les referències a determinats moments històrics de la seva pàtria i els incidents que tenen lloc en un grup familiar que dibuixa deliberadament desequilibrat per aconseguir un efecte de contraposició que pugui afegir un cert interès a la novel·la.

El plantejament mecànic és impecable potser a causa dels estudis d'escriptura creativa que acredita l'autora en la solapa de la coberta, però no és suficient a l'hora d'inserir rampells de vida en les seves pàgines.

La redacció és del tot correcta: no recorre a l'expressió complicada ni opta per la creació de passatges densos que alenteixin la lectura. La formació periodística és útil a l'hora d'acostar-se a una manera d'escriure ordenada que basa la seva fortuna en l'aparició consecutiva dels elements clàssics de la frase: subjecte, verb i predicat. Això, però, desemboca en una certa fredor que es consolida amb la incapacitat de l'autora d'endinsar-se en l'esperit dels personatges. Lluny de les ànsies humanistes d'esbrinar els perquès dels actes i de les omissions, que són els que fan caliu, l'autora proposa un exercici proper a l'autòpsia, cada fet és extret del context i és sotmès a una descripció distanciada que impossibilita l'empatia. Tigres en un cel vermell no arriba a ser avorrida, però ajuda a enfortir els prejudicis cap a tot el que ve avalat per la metodologia de l'escriptura creativa.