Mirada nítida d'escena a l'armament

Han necessitat dos anys per recopilar informació sobre el comerç de l'armament, digerir-lo i convertir-lo en un espectacle en què, aparentment, no hi ha bons ni dolents. El pes del plom, que es presenta a la sala Beckett des de Sant Jordi fins a l'11 de maig, indaga sobre les conseqüències de permetre un negoci, aparentment legal, amb l'armament.

Aleix Fauró i Isis Martín signen una nova dramatúrgia de la companyia La Virgueria, un grup estable que busca la manera d'expressar allò que els preocupa (el concepte de llibertat per una persona que ha estat condemnat en una presó, per exemple com van fer a 180º de cel). ”Volem que la gent en parli”, afirma Martín. No els fa por que els titllin d'utòpics i aspiren que el muntatge, sense ser maniqueu, serveixi per entendre altres punts de vista i fer un món més just. Ho fan amb un thriller poètic perquè en els muntatges de la Virgueria preval l'ambient a la teatralitat, una empremta que celebren els seus seguidors.

A El pes del plom, ell és director general d'una empresa d'armament. S'estima la seva dona, amb qui vol tenir un fill, que també és una treballadora eficient en una oficina bancària. Res no fa pensar que ells s'aprofitin del negoci de la guerra i de l'amenaça entre països. Però les armes no sempre circulen lluny d'Occident. I fins i tot, en una situació extrema emocional, poden servir per amenaçar i corregir una injustícia. Per una altra banda, hi ha la periodista que viatjarà fins a Ghana (un centre de distribució no reconegut d'armament als conflictes dels països veïns) i a Tanzània per comprovar la maldat d'un acte legal però que no es pot aprovar èticament, afirma Fauró. La seva amenaça de fer pública la xarxa encoberta es completarà amb una altra, desesperada, del seu xicot. La paradoxa és que les armes acabin servint per defensar una veritat i per provar de corregir la injustícia.

Martín i Fauró estan sorpresos de la quantitat d'informació a l'abast de tothom sobre l'armament de fabricació europea. I s'exclamen com és possible que no sigui notícia, un fet que es deu haver corregit arran de campanyes com Secrets que maten, que va impulsar Amnistia Internacional i Intermon, , entre d'altres: l'exèrcit espanyol està a l'Afganistan per provar nou armament; així el poden vendre amb garanties que funcioni a les fires del ram, s'exclama Fauró. Els especialistes fa temps que denuncien que és impossible que Ghana pugui fer ús de tota la munició que compra. L'única alternativa és que la vengui de sotamà als països en guerra, burlant la llei. La conclusió és que avui és habitual trobar armament en les cases africanes: Una granada val menys que una cervesa i pot ser una expeditiva forma de tancar una discussió amb els veïns. La nova forma colonialista no s'esforça a atacar les poblacions, en tenen prou en vendre'ls les armes perquè s'eliminin entre ells”, sentencia Fauró. Ells, humilment, no estan disposats a callar-se. A més de les funcions, també s'han programat dues xerrades sobre el tema.