Josep Viñas debuta en la ficció amb ‘Diari d'un onanista'

“Pot plantejar-se un jove atractiu, amb èxit professional i personal, estar més de tres mesos sense tenir relacions sexuals amb cap persona?” Aquesta és la pregunta que, des de la contracoberta, planteja Diari d'un onanista (Editorial Òmicron), la primera novel·la de Josep Viñas (Salt, 1967), amb la qual va quedar finalista del V Premi de Novel·la Olga Xirinacs. Professor de comptabilitat a la UdG des del 1992, Josep Viñas va ser primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Salt (1999-2007) i director dels Serveis Territorials d'Acció Social i Ciutadania a Girona (2007-2010).

A pesar del títol provocador, Viñas aclareix que el seu debut literari “no és una novel·la cent per cent eròtica, tot i que hi ha una part d'erotisme”. Ja des de les primeres línies del pròleg s'intueix que hi ha alguna cosa més: “Entre les gotes de sang i el xip-xap de les vísceres, rellisca i s'encasta sobre el cos inert de la víctima, i es queda amarat d'una olor putrefacta, ben endins, com si li travessés la pell.”

Excepte el pròleg i l'epíleg, la resta de les 135 pàgines del llibre tenen forma, com apunta el títol, de diari escrit en primera persona. El seu protagonista viu “en una ciutat del sud d'Europa, que podria ser Girona, Reus o Montpeller”, i és un home atractiu, advocat amb èxit professional i solter, single en la terminologia actual, que es rebel·la “contra el meravellós món de la parella”, a pesar de la pressió social. La seva rebel·lió consisteix a anunciar que estarà cent dies sense relacions sexuals, els que relata en el diari, i es reafirma en la seva posició quan troba per internet informació sobre unes tribus amazòniques que són onanistes i només tenen relacions per procrear. Quan marxa a la recerca d'aquestes tribus, l'home “entra en una espiral d'intrigues i aventures”, diu Viñas, que va començar aquest llibre el 2008 “com un divertimento” i que ara ja té al cap alguna altra idea per continuar escrivint.