Èpica a dojo
Arran del Tricentenari, han aparegut novel·les i estudis sobre la guerra de Successió que inundaran les parades per Sant Jordi
Espino analitza la mala sintonia entre Barcelona
i Madrid ja
a principis
del segle XVII
Defoe va dedicar una novel·la en forma de crònica al setge, una font inestimable per als historiadors
La guerra de Successió i el setge de Barcelona del 1714 són matèria de primera qualitat per inspirar una bona novel·la històrica. Arran del Tricentenari, les novetats al voltant d'aquest moment històric es multipliquen, i vénen avalades per l'èxit de Victus, d'Albert Sánchez Piñol, tot un Guerra i pau a la catalana que ha motivat el llibre La ruta de la Barcelona en lluita (Quarentena Ediciones), que ressegueix els espais de la novel·la, o de la trilogia 1714, d'Alfred Bosch, tot un clàssic de capçalera.
I és que la ficció sempre és un bon aliat per donar a conèixer al gran públic la història, és allò d'“amb una mica de sucre la píndola passarà millor”, que cantava Julie Andrews a Mary Poppins. El sucre de la ficció permet traslladar el lector al fragor de la batalla, inflar-lo amb el gust agredolç de la derrota. Sobretot ara, que es concep l'episodi de manera retrospectiva com l'inici de tots els mals del país. Per celebrar un Sant Jordi ben commemoratiu, doncs, es presenten una sèrie de novetats al voltant de la data.
Respectant el rigor dels fets històrics, Jordi Mata publica 1714. Entre dos focs (Edicions 62). L'historiador i novel·lista barreja personatges reals amb ficticis per mostrar com vivien des de dins el conflicte els dos bàndols enfrontats. Per exemple, Étienne Lagardère, fill d'una humil família francesa, ha de fugir de la ciutat perquè es posa al costat dels borbònics, la qual cosa el portarà a conèixer els horrors de la guerra. Matas ja s'havia endinsat en les intrigues i conspiracions que havien dut a la guerra en la novel·la Un cadàver exquisit.
Una altra de les novetats literàries és Lliures o morts (Columna), de Jaume Clotet i David de Montserrat. En aquest cas, rescaten de l'oblit el personatge d'Ermengol Amill, un militar català nascut al Pallars Sobirà que va arribar a ser coronel dels miquelets i que va destacar per la seva immensa activitat entre els anys 1712 i 1714: ras i curt, un autèntic heroi de la guerra de Successió. La novel·la traça el seu recorregut mostrant el context històric i com Catalunya esdevé per uns anys el tauler d'escacs en què s'enfronten les dues grans forces europees: la casa d'Àustria i la casa dels Borbons.
També de juvenils
Guardonada amb el premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2013, Cicatrius de 1714 (Bromera), d'Andreu Martín, dóna el protagonisme a Bernat Sistach, un noi de 13 anys de Barcelona al qual toca viure de ple la guerra. Per seguretat, la família decideix traslladar-se a Badalona, una decisió que no acaba d'aprovar el jove Bernat, que pensa que el seu pare és un traïdor. Just abans d'abandonar la ciutat, en Bernat descobreix que la Vicenta, una de les criades, passa informació al bàndol austriacista sobre els seus enemics borbònics, i serà a partir d'aquest moment que es veurà immers en una trama d'espionatge.
L'autor de Les aventures de Robinson Crusoe, el britànic Daniel Defoe, va ambientar a la Catalunya de la guerra de Successió la novel·la The memoirs of an English officer (Londres, 1728), que La Mansarda ha publicat per primer cop en català amb el títol El capità Carleton. La història, que durant molt de temps es va atribuir al seu protagonista, George Carleton, segueix les passes d'aquest militar durant el conflicte bèl·lic a Catalunya. L'obra, escrita en format de crònica, constitueix una font de primer ordre per als historiadors interessats a conèixer la participació britànica en la guerra de Successió, amb una mirada que conté una certa autocrítica. Alguns dels capítols més interessants són els que tracten de l'entrada de l'arxiduc a Barcelona el 1705 i la seva entronització com a Carles II.
Els britànics també apareixen en el volum Barcelona atacada pels francesos, un poema èpic d'autor desconegut i publicat per primer cop el 1708, que Adesiara ha repescat i traduït del llatí al català en una edició bilingües a cura dels professors Alejandro Coroleu i Maria Paredes. Escrit amb molta vivesa i farcit d'anècdotes, el poema parla de la valentia dels barcelonins a l'hora de resistir l'atac de les tropes espanyoles i franceses dirigides pel mateix Felip d'Anjou i la victòria següent gràcies a l'arribada de l'estol aliat angloholandès.
En clau d'assaig, destaca el treball d'Albert Garcia Espuche, Una societat assetjada. Barcelona 1913-1714 (Empúries), un volum que aplega testimonis que van viure el setge de Barcelona. Es tracta –la majoria– de documents extrets de l'àmbit notarial, i que donen fe que la ciutat no va quedar aturada malgrat el setge, que va durar 414 dies. El cas és que els ciutadans continuaven anant al notari per casar-se, fer testament o fer un contracte de compravenda malgrat les bombes. L'historiador, impulsor del Born Centre Cultural, intenta copsar, més enllà dels esdeveniments polítics i bèl·lics, el dia a dia de la ciutat.
Cartes, dietaris i cròniques de la gent que va viure el setge és el que aplega el volum Barcelona 1714 (Angle Editorial), que pretén narrar el conflicte en primera persona per entendre el que hi havia en joc a Catalunya amb la guerra de Successió, així com la seva transcendència històrica. El volum, a cura del periodista Xavier González Toran, té una clara voluntat pedagògica, i per això inclou un primer capítol amb referències als fets principals del conflicte anteriors al setge i el seu ressò a Catalunya. Algunes de les fonts que s'han utilitzat són el dietari del marquès de Dangeau; Philippe de Courcillon, militar i diplomàtic ajudant de camp del rei Lluís XIV, i també el militar i historiador Francesc de Castellví, autor de les Narraciones históricas, unes memòries sobre el setge que va redactar des del seu exili a Viena.
En la mateixa línia divulgativa, Pòrtic reedita La guerra de 1714, un llibre ideal per a aquells que vulguin conèixer el més essencial del conflicte de manera didàctica i amena. El volum es presenta com una mena de diàleg o entrevista entre historiadors de diverses generacions: el catedràtic d'història moderna de la Universitat Pompeu Fabra Joaquim Albareda Salvadó i l'historiador i escriptor Joan Esculies. El llibre inclou, a més, una sèrie de rutes de la guerra de Successió per tot Catalunya.
En l'àmbit acadèmic, s'ha publicat Las guerras de Catalunya. El teatro de Marte (1652-1714) (Edaf), un manual d'història que pretén analitzar el germen de la “delicada” situació política actual. L'autor, Antonio Espino López (Còrdova, 1966), és catedràtic d'història moderna del departament d'història moderna i contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, conegut per la seva revisió crítica sobre la conquesta d'Amèrica. El catedràtic va, doncs, a l'origen de la guerra de Successió, i es remunta fins a la guerra dels Segadors, quan el 13 d'octubre de 1652 Barcelona es rendeix a les tropes de Joan Josep d'Àustria. De fet, explica com Catalunya va ser un gran camp de batalla en el qual van lluitar els exèrcits hispànics i francesos durant decennis, influïts per l'anomenada revolució militar moderna, i com el territori, la població, va patir el cost aclaparador d'aquests conflictes. La tesi d'Espino López és que Catalunya no va ser ben defensada dels atacs francesos per part de les tropes hispàniques per falta de recursos, però sobretot per “falta de sintonia política entre Madrid i el Principat”. “Un problema de (des)confiança que encara ara paguem”, afegeix.
Quin paper van tenir les dones durant el setge? A aquesta pregunta intenta respondre Patrícia Gabancho en l'interessant llibre Les dones del 1714 (Columna/Ajuntament de Barcelona). Les cròniques de l'època es fan ressò de la valentia d'aquestes ciutadanes que van encoratjar els homes a lluitar, i van fer d'infermeres i gestores en temps de guerra. Es tracta d'una heroïcitat col·lectiva que no es reconeix prou. Amb voluntat reivindicativa, Gabancho s'endinsa en alguns dels personatges femenins que han transcendit, com ara la reina Elisabet Cristina, dona de l'arxiduc Carles; l'espia Marianna de Copons; santa Eulàlia, patrona de Barcelona; la monja Manuela Desvalls; Magdalena Giralt, vídua del general Moragues, i Maria Àngels Sala, dona del cònsol d'Holanda a Catalunya i mercader. Per elaborar cadascun dels capítols, Gabancho ha parlat amb diversos especialistes com ara el mateix García Espuche i Irene Brugués, arxivera en cap del Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines.
Centrant-se en la figura d'un dels herois oblidats de la guerra, Alex Barnils presenta General Moragues, el diable de les Guilleries (Clipmèdia Edicions). En primer lloc, l'autor analitza els motius de l'oblit injust de Moragues, situat “a la cuneta de la història de Catalunya”. Nascut en el si d'una família de terratinents de les Guilleries de finals del segle XVII, Moragues va donar la vida per mantenir-se fidel a la seva aversió contra els Borbons, que sempre va considerar enemics. Des del seu naixement fins a la seva mort, l'autor repassa tot el recorregut de Moragues, un camperol amb la falç com a única arma que es converteix en un temible general.
