Caricatura amb intencions

El protagonista de La investigació arriba a una ciutat que aviat se li fa estranya i hostil. Progressivament, la seva estada pren tons delirants que esberlen el que ell considera la normalitat. La seva missió trontolla quan, finalment, entra en contacte amb l'Empresa que ha acollit la quantitat anormal de suïcidis que és el motiu de la seva visita. Amb aquesta proposta, l'autor du a la seva novel·la una reflexió sobre la societat contemporània i, per extensió, sobre el sentit de la vida –de les vides– que s'hi produeixen.

El recurs a l'alienació del protagonista no té res de nou. La metamorfosi, de Kafka, és l'exemple de referència literària com Brazil, de Terry Gilliam, ho és cinematogràfica.

A diferència d'aquestes obres, però, Philippe Claudel deixa de banda la possibilitat de desenvolupar a través de l'evolució del protagonista el quadre clínic d'una angoixa existencial que qüestioni els coms i els perquès d'això que s'anomena el viure.

La seva opció, força més senzilla, té a veure amb l'aplicació del principi simple d'acció i reacció. Per això, les respostes que ofereix el protagonista a les peripècies en què es veu implicat no assoleixen la condició de la universalitat i són útils, només, com a amplificadores de les condicions que l'autor denuncia de manera molt poc encoberta.

La investigació actua com a aparador de moltes de les situacions que l'autor sembla considerar del tot qüestionables. L'absurditat de la burocràcia, el fenomen de la globalització econòmica encarnat per les multinacionals, la uniformitat de la població, el turisme en ramat... Aquestes són algunes de les realitats quotidianes que dibuixen la quotidianitat de la vida en una societat occidental que Claudel estrafà per elevació per dibuixar una caricatura en què hi ha més cops de brotxa que no pas traços de tiralínies.