La Pedrera vol fer goig

La Pedrera és un edifici molt particular, amb les seves pròpies lleis. Les que concerneixen el seu manteniment són tot un món a part. La façana de la Casa Milà exigeix una intervenció integral cada dècada. I si la darrera va ser el 2001 i el 2003 –el 2002, l'Any Gaudí, es va fer un parèntesi per no entorpir la celebració–, aviat es fan els números: aquest any s'ha de tornar a reparar. Les obres ja van començar al gener i, si les previsions no fallen, per Nadal estaran acabades.

La façana de la Pedrera és com una escultura de dimensions descomunals. Gaudí hi va invertir quatre anys de feina, del 1906 al 1910. O, dit amb paraules de l'arquitecte Francesc Xavier Asarta, màxim responsable del projecte, és “un mur cortina”: si desaparegués, l'edifici es mantindria dret igual. Coses de la genialitat de Gaudí, que per erigir-la va fer servir, en un 90% de la superfície, pedra calcària del Penedès. “De gran qualitat, i la prova és que s'ha conservat cent anys, però té un greu defecte: és una pedra molt porosa”, diu Asarta, un savi dels secrets gaudinians perquè ha participat en totes les restauracions que s'han fet a l'edifici del passeig de Gràcia. La primera, a finals dels vuitanta, va ser un gran repte perquè pràcticament no s'hi havia actuat mai; la segona és la de fa deu anys.

Els problemes de manteniment són, doncs, lògics si es té en compte que a la façana no hi ha baixants d'aigües. Quan plou, s'oxiden les estructures de ferro, que augmenta “vuit vegades” el seu volum, pressiona la pedra i aquesta s'esquerda. Els tècnics han detectat unes 200 fissures de diferents mides. Una xifra ben considerable que delata el punt feble del monument. Constantment s'ha d'anar vigilant i, quan hi ha desperfectes que suposen perill per als visitants, retocant.

El pressupost d'aquesta tercera intervenció general puja als 750.000 euros. A part de restaurar la pedra –la que és irrecuperable se substitueix per una de nova que s'extreu de la pedrera que es creu que va fer servir Gaudí, situada entre Avinyonet i Olèrdola–, s'impermeabilitzaran els 30 balcons i es desplegarà un nou sistema d'hidrofugació que es confia que allargarà el cicle de manteniment, de manera que l'actuació següent ja no s'hauria de fer fins d'aquí a 15 anys.

El cost és important, tot i que l'assumeix íntegrament la Fundació Catalunya-La Pedrera. “No hi ha ni un euro de subvenció pública”, assenyala Xavier Bas, el subdirector general de l'organisme. Un percentatge “molt destacat” surt dels anunciants de la gran lona que tapa la façana sencera. Un tipus de publicitat agressiva, sense tacte artístic, que ha fet que alguns experts en patrimoni posin el crit al cel. “Teníem dues opcions: retallar en activitat o obtenir recursos extraordinaris amb la lona. I nosaltres hem triat aquesta segona”, precisa Bas.

Per als visitants, trobar-se un anunci d'un cotxe en lloc de la bella façana de la Pedrera representa, sens dubte, una gran desil·lusió. Aquests dies, però, estan de sort: hi llueix una lona mimètica, tot i que és temporal, fins que es tanqui un acord amb una nova marca. La fundació assegura que, en espera de tenir el balanç definitiu, no es notarà cap disminució de públic, o en tot cas serà poc significativa. De fet, la visita dins de l'edifici no queda afectada per res.

Per bé que fins Nadal no acabaran els treballs, per les festes de la Mercè ja es retirarà la bastida que dóna al carrer Provença. La intervenció, si no surten entrebancs, es farà en un temps rècord, ja que en els altres dos precedents s'havien necessitat dos anys. És qüestió de mesos que la Pedrera torni a fer goig. Segurament, se celebrarà amb una gran festa ciutadana.