La Nova Cançó

Si parlem del passat, és necessari admetre que la Nova Cançó per a les terres valencianes, com també per a unes altres terres que compartixen la mateixa llengua, va suposar un fenomen fora de sèrie que començà en la dècada dels seixanta del passat segle XX. Va ser una cosa necessària per a la nostra història, per al nostre despertar en un moment en què molt poca gent sabia que es podia cantar en valencià.

Si parlem del present, crec que som molts els qui estem d'acord que continua sent una cosa necessària, potser tant com en la dècada dels seixanta, per a la nostra cultura i per a la vertebració del país. La proliferació de grups musicals i de cantautors que al llarg de la nostra geografia passegen la llengua pròpia, i això malgrat la boira i el poc ajut, per no dir inexistent, que massa sovint es fa palés per part de les autoritats.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en col·laboració amb la Delegació territorial de la SGAE de València, ha tingut l'encert de programar per al dia 23 de maig una Jornada sobre la Nova Cançó. De les conferència i taules redones programades es deduïx un bon intent de donar a conéixer el fenomen de la Nova Cançó i el que és més, revitalitzar el seu significat en el marc geogràfic i social en què ens trobem, i això per a gent de totes les edats i condicions. En alguns casos recordarem els seus inicis i el que va significar en les nostres vides, com a individus que pertanyen a una determinada societat, mentre que també la joventut pot gaudir no sols d'històries que oirà dels protagonistes, sinó de diagnosi de la realitat actual en un sector clau per als moments de canvis i els propòsits de millora. La presència activa d'estudiosos, periodistes, cantautors fa que la concurrència a dita jornada signifique molt en el tarannà col·lectiu.

Si parlem de futur, cal adonar-se de la gran importància, es vulga o no, de la cançó en llengua pròpia com un element forjador d'esperances col·lectives, que amb la seua missió de fer que el ciutadà gaudisca de la música pròxima, deixe pas també a la reflexió individual i grupal sobre la importància de la llengua com a element vertebrador del país, i com a tret d'identitat, tant per a ser escrita com per a ser parlada, i, òbviament, per a ser musicada i cantada. Crec, sincerament, que ens trobem en un moment on la Nova Cançó, on el seu esperit no ha deixat d'existir, pot significar un autèntic cant a l'esperança, l'esperança d'un millor futur, cosa que ens convé en un moment històric on el desencís i la desconfiança ens envolten amb molta freqüència. Pas a pas.