Navegant pel 1714

Sense el seu port, el més probable és que, el 1714, Barcelona no hagués pogut resistir els catorze mesos de setge. Per mar, les coses van ser més fàcils que per terra. Si més no, els mariners catalans van ser prou hàbils per trencar sovint el bloqueig naval borbònic i portar aliments a una societat que, de gana, en passava, però n'hauria pogut passar molta més. Aquesta és una altra història, fins ara poc divulgada, de la guerra de Successió, que en el marc del programa del Tricentenari agafa embranzida en una original ruta a bord de Las Golondrinas. Es farà els dissabtes a les onze del matí fins al 26 de juliol i del 6 de setembre al 29 de novembre (dura una hora, inclou guia i val 10 euros). Un passeig per a tots els públics que posen en marxa el Museu d'Història de Catalunya i el Museu Marítim per obrir una perspectiva insòlita del conflicte.

Imaginar-se com era el port de la capital catalana a principis del segle XVIII exigeix un esforç. Perquè, és clar, no tenia absolutament res a veure amb la immensa infraestructura que és avui. El guia que condueix l'itinerari de la golondrina dóna, però, una referència física clau, al mig del moll dels Pescadors, per visualitzar el paisatge marítim del 1714. És l'actual torre del Rellotge, una autèntica supervivent perquè és hereva de l'antic far de la Llanterna, que il·luminava l'accés al vell port. Es va transformar en rellotge a principis del segle XX, quan va entrar en funcionament un nou far, el de Montjuïc.

La muntanya de Montjuïc és un altre element imprescindible d'un passeig que el director del Museu d'Història, Agustí Alcoberro, insisteix que no juga en el terreny dels tangibles i que, per tant, s'encomana a un esclat d'emocions i sensacions. Montjuïc i, sobretot, el seu castell, que sempre va estar en mans de la ciutat i va ser fonamental per a la seva defensa, és signe de la resistència, però també de la desgràcia que es va imposar després de la caiguda de Barcelona: de les pedreres de la muntanya va sortir el material per erigir la Ciutadella, màxim símbol de la repressió.

El 1714, el mar va ser un escenari estratègic de la guerra. L'enemic controlava els molls dels deltes del Llobregat i del Besòs. I els defensors de la ciutat, un petit port que va ser la salvació per garantir l'arribada de provisions: queviures, armament, cartes... Alcoberro emfasitza que la flota catalana no va estar mai sola. “Mallorca va donar un suport incondicional durant tot el setge”, diu. Però és que també van arribar naus d'Eivissa, de Sardenya i, fins i tot, de Nàpols, territoris en mans austriacistes.

El mar té unes altres lleis que els mariners catalans i mallorquins, coneixedors dels corrents i els vents, dominaven com ningú. Van ser més llestos i més pràctics, tot pilotant naus més petites i lleugeres que els grans vaixells de l'armada borbònica.