L'exèrcit secret

Si no va prosperar l'efímera República Catalana proclamada per Macià, el 14 d'abril del 1931, i també va quedar en no res l'Estat català proclamat per Companys el 6 d'octubre del 1934, va ser perquè cap dels dos presidents va tenir un poder armat al darrere. Aquesta era la tesi que va portar a la creació a finals dels anys seixanta d'un exèrcit secret sense nom, que havia de ser l'embrió de les futures forces armades catalanes, i que els seus integrants anomenaven simplement La Casa. Per identificar millor el seu objectiu, la policia franquista el va batejar com a Exèrcit Popular Català: Època. La història de La Casa ha quedat “amagada”, segons Àlvar Valls, un dels seus membres, detingut i empresonat el 1977 –després fugit i exiliat a Andorra– juntament amb els seus companys de grup, Carles Sastre, Josep Lluís Pérez i Montserrat Tarragó, arran de l'assassinat de l'empresari Josep Maria Bultó. Per posar fi a aquest silenci, Valls ha publicat Al cap dels anys. Militància, presó i exili 1970-1998 (Edicions del 1979), unes memòries literàries sobre el seu activisme, iniciat dins del Front Nacional de Catalunya, que es complementen molt bé amb L'Exèrcit Popular Català 1969-1979. La Casa (Rafael Dalmau, Editor), escrit per Oriol Falguera amb un plantejament més historiogràfic. Els dos llibres es van presentar ahir a la Farinera Teixidor de Girona, amb els dos autors, l'editor Rafael Català Dalmau i Aleix Renyé, militant de La Casa durant deu anys i periodista d'El Punt Avui a la Catalunya del Nord. Ahir es va remarcar que La Casa, que va aplegar un centenar de joves armats, va néixer “amb el beneplàcit de les forces polítiques catalanistes”, i que tant Tarradellas com Pujol van tenir gestos de reconeixement a la tasca feta pel seu fundador i màxim comandament, Jaume Martínez Vendrell (1915-1989), però que en canvi la història de La Casa semblava condemnada a l'oblit en els temps de la pacífica Via Catalana, i ara aquests dos llibres projecten sobre ella la llum imprescindible de la memòria històrica.