La Grècia tan propera de Maria Àngels Anglada

“Per a Maria Àngels Anglada, la Grècia clàssica és un indici del món modern: no hi veu cap trencament entre Grècia i nosaltres”, va dir ahir l'escriptor i traductor Sam Abrams en la taula rodona M. Àngels Anglada i la cultura grega, que va compartir amb l'escriptor i musicòleg Josep Pujol i Coll, a la Fundació Valvi de Girona. En aquest acte, que formava part de la programació commemorativa del desè aniversari de la fundació, el periodista Jordi Grau, director de l'edició gironina d'El Punt Avui i presentador del programa La ciutat dels llibres de Televisió de Girona, va introduir un debat en què els dos contertulians es van repartir molt civilitzadament els temes a tractar: Pujol es va encarregar de la prosa d'Anglada; Abrams, de la poesia. Massa rígid: “La línia entre la poesia i la prosa en l'obra d'Anglada no la veig gens clara, perquè és molt permeable.” Davant d'un auditori en què destacava la presència de la catedràtica de llatí Dolors Condom, amiga d'Anglada, Pujol va remarcar també que “la coneixença i l'assimilació” del món clàssic servien a l'autora de Sandàlies d'escuma (1985) per interpretar l'actualitat i, en l'aspecte estilístic, “el seu coneixement del llatí reverteix en un català molt ben construït”. I més paral·lelismes: “Anglada sabia veure en el paisatge de l'Empordà allò que tenia de grec”, hi va afegir Pujol, que va destacar també el vessant pedagògic d'obres com ara Retalls de la vida a Grècia i a Roma (1997).

Per Abrams, l'ús que Anglada fa de Grècia en la seva obra té objectius molt clars, relacionats amb la memòria, la defensa i l'actualització de la tradició, i la voluntat de “naturalitzar la nostra relació amb el passat clàssic”.