Tribut a Subirachs
El Museu de Montserrat presenta una exposició petita però d'ànima antològica tres mesos després de la mort de l'escultor
Tres mesos després de la mort de Josep Maria Subirachs, el Museu de Montserrat serà durant tot l'estiu el millor lloc per homenatjar-lo i per gaudir en plenitud del seu art. L'espai Pere Pruna s'ha farcit d'una petita, però molt representativa i exquisida, col·lecció d'obres que basculen per diferents períodes creatius de l'artista.
Subirachs escultor, obra selecta és el títol d'una mostra que s'ha proveït d'una part dels fons que havien de donar sentit al museu que l'artista volia –més i tot, desitjava com a culminació de la seva trajectòria– obrir al carrer de la Princesa de Barcelona, a tocar del Museu Picasso. Un projecte molt il·lusionador que va ensopegar amb la crisi i se'n va anar en orris.
La Fundació Pinnae, hereva de la fallida Caixa Penedès, institució que havia d'assumir la construcció del centre monogràfic de Subirachs, va dipositar fa uns mesos aquest conjunt d'una trentena de peces al museu montserratí. La millor garantia del seu interès i valor artístic és que en tot moment va rebre l'assessorament de la filla de l'escultor, la historiadora de l'art Judit Subirachs-Burgaya, alhora una de les seves principals especialistes.
Ara és a l'abast de tots els visitants de Montserrat en un recorregut expositiu que arrenca amb una sèrie de figures femenines iniciàtiques, dels anys quaranta i cinquanta, impregnades d'influx noucentista. L'opció expressionista que va venir tot seguit va derivar en abstracció, una de les etapes de més geni de Subirachs, per bé que va resultar superada temps després per una nova aposta figurativa, amb l'anhel que tenia l'artista de tornar a connectar l'art amb la sensibilitat del gran públic.
Subirachs és un clàssic de Montserrat. Hi va tenir vincles intensos durant tota la seva vida. La primera obra que va concebre per al monestir va ser la Creu de Sant Miquel, el ja llunyà 1962. Després vindrien l'efígie de Sant Domènec de Guzmán (1970), el Monument a Ramon Llull (1976), la capella del Santíssim de la basílica de Santa Maria (1977), l'estàtua de sant Jordi (1986) i la imatge de Nostra Senyora de Montserrat (2001), situada a la secció Nigra sum del Museu de Montserrat. Fa un any, Banc Sabadell va donar els dos mítics relleus, Ariadna i Hermes, del seu antic edifici del passeig de Gràcia, que es poden veure al peu de la torre abacial del monestir.